Bona sort, Messi, i endavant, Barça

El Barça ens ha servit una nova demostració de la irracionalitat sentimental del futbol: ¿Messi havia de tornar, sí o no? Per a alguns, era la manera de posar el llacet de final feliç a la més increïble història escrita, amb set Pilotes d’Or d’un jugador fet a casa. Per a d'altres, calia mirar endavant perquè, al capdavall, el gerro ja s’havia esquerdat quan Leo va ser convidat a marxar el 2021, i l’esquerda era indissimulable. Uns cridaven “Messi, Messi!” al minut 10 a l’estadi i a d’altres no els feia cap gràcia animar els onze que eren al camp cridant el nom d’un que no hi era.

Els diners (els diners que no té el club) han acabat amb la discussió. Per segona vegada en dos anys, el Barça no ha pogut fer una oferta econòmica que Messi no pugui rebutjar. Com diria Xavi, aquesta és la nostra realitat.

Tot fa pensar, doncs, que Messi ja no jugarà més amb la samarreta del Barça, però el seu vincle històric amb el club està completament a resguard d’aquest final per la porta del darrere, amb aquest intent de repatriació que també ha acabat fent llufa. Al nou Camp Nou ja poden fer espai per a una estàtua de l’argentí que acompanyi les de Cruyff i Kubala. La llegenda està escrita des de fa anys i, probablement, ja tornarà algun dia.

Anar als Estats Units és una mena de jubilació activa per a un futbolista de nivell, però també és el país ideal per aprendre de negocis i viure tranquil en un entorn futbolístic lliure de passions tòxiques.

I per al Barça comença un llarg estiu (que esperem que no sigui un llarg hivern), de veure qui marxa per veure qui entra.