Bona pregunta

Isabel Díaz Ayuso es pregunta: “Què farà el rei amb els indults? Firmar-los?” És una pregunta molt encertada, perquè es va espolsar tota neutralitat el 3 d’octubre. Com els que cridaven “A por ellos, oe!”, aquell dia va demostrar no pas ser un nacionalista, sinó un imperialista. Aquesta és la diferència fonamental entre uns i altres. Hi ha qui vol tenir un estat (si pot ser sense rei) pacíficament. Qui el vulgui conservar o expandir per la força de les armes i no pas per la força dels sentiments dels ciutadans, el que vol tenir és un imperi.

Isabel Díaz Ayuso s’està preguntant per una anomalia, perquè en un altre estat podria aspirar a presentar-se a presidenta de la república i, en cas de guanyar, seria ella qui decidiria què cal fer. En un regne o sobra el president o sobra el rei. Si el rei no governa i només regna, com t’expliquen els que justifiquen aquesta figura (de l’època en què es cremaven les bruixes i es conquerien territoris a cavall), llavors no serveix per a res i, tant per tant, estaria bé que també hi hagués un capellà major que beneís tota decisió presa pel govern. I si sí que governa, llavors el que sobra és el president del govern, que fa el paper que hauria de fer el rei.

Deia Ernesto Ekaizer, a l’ARA: “El 3-O Felip VI fa un discurs molt dur, molt en la línia del PP, contra els independentistes. Afegeix llenya al foc en lloc d'adoptar un paper de mediador, que era el que feia el seu pare”. Ho explica perquè “aquell discurs el fa una persona que és la tercera beneficiària de la Fundació Lucum i la quarta de la Fundació Zagatzka”. I es pregunta: “Què passaria si es demostrés que sí que sabia que tenia fons a l’estranger?”

Em sembla que no tinc fons a l’estranger, perquè si els tingués em sembla que ho sabria. Potser el rei Felip, sense saber-ho, és beneficiari d’una munió de fons a l’estranger d’una munió de monàrquics altruistes que, com els pares amb la fada de les dents, pensen que “ja s’ho trobarà quan aixequi el coixí”.

Empar Moliner és escriptora