ONU: bona intuïció, precària realització
Director de FundipauPer a una persona, 70 anys són molts. Però situat en la perspectiva de la nostra història, no són res. Mirant cap al passat, la llista de brutalitats, impunitats, matances, discriminacions, repressions i vulneracions que podríem arribar a fer seria quilomètricament desesperant. Tenint en compte d’on venim, el naixement de les Nacions Unides, amb la seva vocació de preservar la pau, d’avançar cap al desarmament i de promoure els drets humans, és una fita que cal remarcar, subratllar i aplaudir. I és que, com a intuïció, l’ONU és un camí a seguir: en un món on els estats són el centre de poder polític, sovint arbitrari i impune, cal una estructura de governança global capaç de limitar els seus excessos, que aspiri a cotes de democràcia i justícia global més altes i que promogui que els estats passin de la dinàmica de guerra a la recerca dialogada i pacífica de solucions als conflictes.
Mirant al present, l’ONU se’ns apareix com una realitat precària i incapaç. Un escàs lideratge, torpedinat pels mateixos estats, sovint incapaç de desllorigar conflictes armats enquistats, d’afrontar crisis humanitàries per manca de recursos o de fer complir els drets humans més fonamentals, ja no a règims dictatorials, sinó a les principals democràcies del món.
Però les Nacions Unides són un sistema complex: organismes i estructures que, de vegades, emeten discursos i pràctiques ben contradictoris entre si. Tot balanç, per tant, ha de contenir llums i ombres. Les dosis de doble moral i hipocresia que trobem al Consell de Seguretat no ajuden aquest planeta a superar alguns dels seus greus problemes i tensions. Però, clarament, per posar dos exemples, sense la feina de l’ACNUR amb els refugiats i la necessària mirada del Programa per al Desenvolupament Humà (PNUD) el món seria molt pitjor.
Com a futur, s’imposen moltes i profundes reformes. Una d’imprescindible: un Consell de Seguretat que matisi el dret a veto i que sigui geogràficament realment plural i equilibrat. I abordar nous reptes quan encara no té resolts els inicials: no només ha de continuar procurant posar els estats sota la perspectiva dels drets humans, sinó que també ha de fer-ho amb els actors econòmics transnacionals que fa temps es mouen sense cap fre ni control.
El món necessita a crits unes diferents i millors Nacions Unides, més coherents, més dignes i més ambicioses. Fem-ho possible.
