

BarcelonaÉs imprescindible parlar seriosament d’immigració. Necessitem construir un marc de debat dins del qual es pugui enraonar de la qüestió de manera directa, informada i amb els drets humans a l’interior dels límits, i la xenofòbia i el racisme a l’exterior.
La conversa civilitzada hauria de permetre combatre el silenci, potser benintencionat però contraproduent, sense alimentar la tendència a la polarització que beneficia els postulats de l’extrema dreta. Per tant, el primer pas per contribuir a la creació del marc de debat és no preguntar-se ni contestar si la immigració és bona o dolenta. La immigració és.
A Catalunya ens ha configurat com a societat i ens continuarà configurant en el futur. Com ho farà? Doncs depèn de la capacitat de progrés que aconseguim a través del creixement econòmic i del grau de cohesió social.
Les onades migratòries a Catalunya són avui diferents de les que es van produir a principis del segle XX i entre el 1950 i el 1979. Les dues grans onades del segle passat venien d’Espanya, i les que s’han produït al segle XXI són d’immigració estrangera. Però totes tenen una raó comuna, que és l'econòmica. S’emigra per progressar, per millorar la teva vida i la dels teus.
Creixement desigual
La immigració reacciona al mercat laboral, i la nostra economia és una economia intensiva en mà d’obra barata i poc qualificada dedicada bàsicament als serveis i les cures. El nostre mercat laboral atrau immigració, però també la deixa als marges quan l'habitatge digne és un bé escàs, els serveis socials es tensionen i l’ascensor social gripa. Un perill que també afecta la població local quan sabem que la renda de les famílies catalanes porta 24 anys estancada, segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona publicat aquesta setmana. Els ingressos de què disposen els ciutadans per consumir i invertir han pujat un 0,1%, en contrast amb l'expansió de l'economia catalana, que ha sigut del 48,7% en el mateix període. Com assenyalen l'experta en immigració Blanca Garcés i el demògraf Andreu Domingo (autor de Catalunya en 3D. Demografia, diversitat i democràcia), els mecanismes d’inclusió social han començat a fallar. La raó està en el creixement de les desigualtats i la manca de mobilitat social.
Una de les característiques del nostre fenomen migratori ha sigut la velocitat. La qüestió clau és que les últimes onades han sigut curtes i intenses, coincidint amb un canvi demogràfic fort a Catalunya. En paraules del demògraf Andreu Domingo: "El màxim que van arribar a pesar les migracions en el creixement de la població en el punt àlgid dels anys 60 va ser un 60%. En canvi, en el punt àlgid de la primera onada del segle XXI era un 90%. I en la segona onada, el 100%. Tot el creixement que es dona és per la migració". El cas és que avui els naixements de mare estrangera han passat del 18% al 40%, i dels nens de 0 a 4 anys nascuts a Catalunya el 40% són fills d’un o dos progenitors estrangers. Per tant, no té cap sentit parlar de la immigració com un fenomen aliè o estrany. Són els nens de les nostres escoles. L’experta Blanca Garcés observa la velocitat de canvi, i en una entrevista revista a l’ARA afirmava que "el que genera posicions antiimmigració no és la immigració, sinó la sensació de descontrol".
Com hem d'actuar? Si es dona segregació residencial i situacions d’infrahabitatge i l’escola no és una via per a l’ascensor social, comprem tots els números per a la manca de cohesió social i el fracàs col·lectiu. Si els joves d'origen estranger viuen desigualtat i discriminació ("moros de merda" o una vinculació directa entre immigració i delinqüència), si no hi ha un projecte de país comú, la fractura generacional els pot donar identitat en la religió i la seva ràbia es dirigirà també contra la mateixa comunitat, començant per la generació dels progenitors, als quals acusen d’acceptar una posició subordinada. Si els joves immigrants són majoria en l’índex d’atur i d’abandonament escolar, el replegament identitari o l’alienació estan servits.
Enquesta del CEO
L’últim estudi del CEO afirma que l’extrema dreta independentista multiplicaria per cinc els resultats obtinguts en les últimes eleccions. Un creixement bàsicament a costa de vot independentista, sobretot de Junts. Si una part de l’independentisme no supera la malenconia i la frustració del 2017, l’essencialisme acabarà alimentant l’extrema dreta i minoritzant l’independentisme i també el catalanisme.
Les eines per aconseguir una societat cohesionada són l'economia, el mercat de treball, l'habitatge, l'escola i la llengua. Si la idea de Catalunya és una idea de cohesió i oportunitats per a la població local i els novíssims catalans, tindrem alguna oportunitat; si la idea és la de l'exclusió, anem directes al fracàs.