Bon Nadal, expatriat

Benvolgut/da expat, t’escric aquesta carta des de l’ARA, amb la il·lusió que arribarà allà on siguis amb un breu missatge que tu entendràs: que tinguis un bon Nadal. Sí, és un mot que té traducció en totes les llengües, però volia portar-te’l fins a casa perquè et ressoni com només ressonen les paraules que viuen a les arrels.

M’han dit que t’estàs guanyant bé la vida i que tens unes condicions de treball que no trobaries a Catalunya, o sigui que estàs content d’haver fet el pas de marxar. A més, quan llegeixes notícies nostres al diari no fem gaire bon efecte, de manera que algun dia, fins i tot, et deus haver trobat a tu mateix recitant els versos de Verdaguer amb twist final “Oh, dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s’allunya, collons quina sort!”

No, no fem gaire bona cara. A Catalunya continuem convalescents en el tema polític, tocats econòmicament i desorientats nacionalment. Tot i així, no et pensis, aquí continua venint molta gent a viure i a treballar i de talent no ens en falta (tu n’ets la prova), però continuem suspesos en l’equilibri inestable de les minories majors d’edat i continuem entortolligats en debats que deuen semblar avorrits de tan repetits.

Malgrat tot, sé per experiència que lluny de casa has vist més clar que mai què és el primer que et surt contestar quan et pregunten d’on ets, i que hi ha dies que tornaries, no només perquè a vegades t’enyores dels teus amics i dels teus carrers, sinó perquè has tingut la fantasia de reprendre a casa la teva vida, carregat amb tot el que has après.

Al cap i a la fi, el país on vius tampoc no és perfecte, i saps que pel que fa a alguns problemes greus del món, tots anem a la mateixa barca. En fi, que aquests dies pensem en tu i esperem tornar-te a veure per aquí algun dia. Bon Nadal.