Quan, en dies previs a la revetlla, el senyor displicent em diu que “el cava” (volent dir les bombolles catalanes) no li agrada i que, en canvi, el xampany sí, somric. Tot sovint compara un xampany (no sempre èpic) d’uns 30 euros, que és el que ha tastat, perquè el nom li sona, amb algunes bombolles catalanes d’uns 12. Vull dir amb això que seria injust dir que m’agraden més els autors catalans que els castellans perquè comparo la Rodoreda amb Corín Tellado. Tot sovint, aquest senyor, en un tast a cegues, no distingiria el xampany del cava. Naturalment, no vull dir que no hi hagi bombolles catalanes èpiques a 12 euros (Colet, per exemple) i xampanys de 30 ulcerosos. No cal dir noms.
Ahir vaig tenir l’honor de dirigir un tast (com a aficionada) de les més increïbles bombolles catalanes a Licors Grau, de Palafrugell. Hi havia –de més jove a més vell– un Bertha Cardús 2018 (a 17 €), un Vallformosa 150, 2016 (a 38 €), un AT Roca, Finca Els Gorgs, 2013 (33 €), un Mas del Serral, 2011 (150 €), un Codorníu Ars Collecta 459, 2010 (150 €), i un Gramona Enoteca, 2006 (130 €). Hi havia tot de restauradors, entre els assistents, perquè, esclar, no es tasta cada dia un escumós de l’any 2006!
Hi hauria pogut posar Torelló, Mas Comtal o Mestres (el mític degà del cava), que m’encanten, però no ho vaig fer perquè ja n’havia parlat al podcast de vins que faig a Catalunya Ràdio. Per la mateixa raó no hi vaig posar els admirats Llopart, perquè els recomano per tot arreu, i els admirats Recaredo...
Faré un altre article, un dia d’aquests, de “bombolles punkies”, que també n’hi ha. De moment, per la revetlla, comprin bombolles catalanes. Deixin que el botiguer els aconselli. N’hi ha de tots els preus. L'única cosa que li cal al sector de les bombolles catalanes és unitat, sobretot, i un preu just pel raïm. Això a la Xampanya sí que ho fan millor que nosaltres.
