La hiperactivitat de Donald Trump després de tornar al poder ens impedeix valorar l'abast d'algunes de les iniciatives que està prenent. Les seves decisions i la seva actitud en el cas dels mercats financers en són un exemple clar.
Les expectatives de desregulació de les finances ja van donar una empenta als mercats borsaris a mesura que les enquestes gradualment augmentaven les probabilitats de victòria de Trump. Quan es va confirmar, el ral·li va continuar i només s'ha aturat, almenys de moment, després de les notícies adverses sobre els aranzels i el repunt inflacionari.
Trump hereta un mercat borsari en ebullició. Una eufòria protagonitzada, en gran manera, per les companyies associades a les tecnologies de la intel·ligència artificial. És un fenomen que recorda el de lespuntcom, de finals dels anys noranta. Avui, com aleshores, el potencial incert de la nova tecnologia provoca una allau d'inversions i una cursa especulativa. Ni l'aparició de DeepSeek ha servit per moderar l'eufòria.
És veritat que la intel·ligència artificial pot millorar la productivitat. Però és difícil pensar que aquestes oportunitats suposin un salt quantitatiu per sempre. Com ha succeït en el passat, aquests avenços milloren durant uns anys el creixement de la productivitat i, tard o d'hora, els rendiments decreixents apareixen. No hi ha cap millora tecnològica que ens porti al Nirvana d'un augment permanent de la taxa de creixement de la productivitat. No existeix una pedra filosofal, o el que els físics anomenarien la màquina del moviment perpetu. Només amb onades successives de creativitat humana, de noves tecnologies, serem capaços de generar nous repunts del creixement. El mercat borsari, com altres vegades, no pot anticipar amb precisió aquesta bonança futura i la naturalesa humana tendeix a exagerar-la.
Una altra gran incògnita és fins a quin punt l'augment de la productivitat es traduirà en una rendibilitat més gran de les companyies o es traslladarà als consumidors en forma de més serveis i preus més baixos. L'aparició de DeepSeek apunta que la nova indústria podria deixar d'estar controlada per un nombre reduït d’operadors i seria menys rendible.
Per si la bombolla associada a la intel·ligència artificial fos poc, Trump i la seva desregulació han propulsat una nova fase especulativa al món de les criptomonedes. Trump mateix hi va contribuir en primera persona llançant el producte financer especulatiu per excel·lència, un memecoin al seu nom, just el cap de setmana abans de la seva presa de possessió. Però és que, a més, ha decidit aturar els treballs per al llançament del dòlar digital, de manera que propicia l'ús de les monedes digitals no oficials. Estem arribant a cotes insospitades de bogeria financera, com mostra el cas de l'empresa MicroStrategy, una companyia de programari que ha invertit la seva caixa en bitcoin i, d'aquesta manera, ha propulsat el seu valor en borsa, malgrat que el seu model de negoci convencional travessa serioses dificultats. Potser ho ha fet, precisament, per això. L'exemple d'aquesta companyia està, malauradament, sent àmpliament imitat. A més, fins i tot fons de pensions i dotacions d'universitats estan invertint en aquests actius, després de la seva legitimació oficial. I també un banc central, el de Txèquia, ja ha fet el pas i col·locarà part de les seves reserves en criptomonedes.
La bombolla de Trump acabarà malament. Durant el seu mandat o més endavant, és impossible anticipar-ho. En el cas de la intel·ligència artificial, el valor intrínsec de la tecnologia, encara que incert, és sens dubte significatiu. No obstant això, quan arribi, la correcció dels excessos dels mercats farà mal. Per sort, ara no són gaires els agents econòmics massa endeutats, com va succeir abans de la gran crisi financera, i l'efecte en l'economia no financera pot ser més lleu.
En el cas de les criptomonedes, el seu valor fonamental és molt reduït. No rendeixen interès i la seva escassetat futura és qüestionable: darrere de la seva creació només hi ha un sistema descentralitzat i opac que no genera cap confiança. La demanda de criptomonedes està associada a transaccions il·lícites i augmentarà només si les autoritats cometen l'error, com ja han fet en alguns països, de permetre que els fons d'inversió tinguin aquest tipus de productes a les seves carteres.
Fa pocs dies el president Milei s'ha vist implicat en un escàndol precisament per celebrar, des de la seva talaia llibertària, una criptomoneda que encobria una pura estafa. La frontera entre els memecoins i les criptomonedes és tènue. I l'opacitat d'aquestes últimes fàcilment pot albergar personatges que inspiren de tot menys confiança.
