La bombolla de convivència 'vintage'

Fa pocs dies, tornant a casa per l’AP-7, ens va aturar una retenció important que ens feia entrar en fila, vehicle per vehicle, pel filtre d’un control dels Mossos d’Esquadra. El control escodrinyava els vehicles imagino que a la recerca de persones que no formaven part de la mateixa bombolla de convivència. En una situació de pandèmia tot és molt estrany, però em vaig sentir molt incòmoda, i vaig pensar que el concepte bombolla de convivència era vintage i que no respon a les relacions personals ni a les famílies d’avui.

Inscriu-te a la newsletter Comprar-se la democràciaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Passant pel control, vaig veure un vehicle aturat amb un home que donava explicacions a un mosso. Vaig imaginar-me que eren una parella de divorciats, que al cotxe hi duien tres criatures, una d’ella i els dos fills d’ell que no conviuen amb ells perquè la custòdia és de la mare, l'exdona d’ell. Treien papers d’empadronament, llibres de família i sentències judicials davant del mosso, es despullaven explicant la seva vida privada, massa complexa per la simplicitat de les bombolles vintage. Vaig voler creure que el mosso no els multava. Un pèl més endavant, una noia d’una parella LAT –acrònim de living apart together, és a dir, junts però separats– insistia a la mossa que ells són família malgrat no conviure, i que justament això és l’essència de la seva relació. Massa matís per a la mossa, que havia de cenyir-se a la bombolla vintage, i no sé si la van convèncer. I ja sortint vaig veure una dona que anava al cotxe amb dos homes i vaig sospitar que eren poliamorosos, i que aquests sí que no evitarien la multa.

Cargando
No hay anuncios

L’estat, en la forma que sigui, ha de ser molt i molt curós quan entra a normativitzar sobre la vida privada de la ciutadania, especialment en les relacions familiars i personals, on la uniformitat no existeix, i on la diversitat forma part de la llibertat mínima que hem de poder gaudir. Amb la norma de les bombolles de convivència és molt fàcil que els límits no siguin clars i que l’actuació de l’administració esdevingui desproporcionada i injusta, o que com a mínim faci aquesta sensació, com me la va fer a mi al control policial que vaig viure.

Montserrat Tur és advocada col·laborativa, mediadora i coach.