El pla de Bolsonaro per retenir el poder
Fa setmanes que el president del Brasil, Jair Bolsonaro, insta els seus seguidors a prendre els carrers. Així que el 7 de setembre, el Dia de la Independència del Brasil, gairebé esperava veure multituds de gent armada, amb samarretes grogues i verdes, algunes amb barrets peluts i amb banyes, entrant per la força a l'edifici del Tribunal Suprem, la nostra pròpia imitació del motí del Capitoli.
Per sort, res d'això no va passar. (La gentada finalment se'n va anar a casa, i ningú no va intentar asseure's a les cadires dels magistrats del Suprem.) Però els brasilers no s'han estalviat el caos i la consternació.
Per a Bolsonaro, va ser una demostració de força. Al matí, adreçant-se a una multitud d'unes 400.000 persones a Brasília, va dir que tenia la intenció d'usar la mida de la multitud com “un ultimàtum per a tothom” de les tres branques del govern. A la tarda, en una manifestació a São Paulo de 125.000 persones, el president va qualificar les eleccions del 2022 com “una farsa” i va dir que deixarà d'acatar les sentències dels magistrats del Tribunal Suprem. “Estic fent saber als pocavergonyes –va cridar– que no m'empresonaran mai!”
Sembla que tot això forma part d'un pla. Ha triat batre's particularment contra el Tribunal Suprem, que ha obert diverses investigacions en contra seu i els seus aliats, entre les quals en destaca una sobre el seu paper en un esquema d'adquisició de vacunes potencialment corrupte i els seus esforços per desacreditar el sistema de votació del Brasil. Això ens fa pensar que Bolsonaro està intentant llaurar el terreny per a una crisi institucional, amb l'objectiu de retenir el poder. El 9 de setembre va intentar recular una mica, dient en una declaració escrita que ell mai no havia "intentat atacar cap branca del govern”. Però les seves accions són clares: està, en efecte, amenaçant amb un cop.
Potser aquesta és l'única sortida de Bolsonaro. (A banda de governar el país com cal, una cosa que, aparentment, no li interessa). Les pallassades del president, que està debilitat a les enquestes i se sent amenaçat per la perspectiva d'un impeachment, són un senyal de desesperació. Però això no vol dir que no puguin reeixir.
Bolsonaro té raons per estar desesperat. La mala gestió del govern de la pandèmia del covid-19 ha provocat la mort de 587.000 brasilers; el país s'enfronta a nivells rècord d'atur i desigualtat econòmica, i pateix una inflació creixent, pobresa i fam. Ah, i hi ha una gran crisi enèrgica en camí, també.
Això ha corroït la reputació de Bolsonaro entre els brasilers. Al juliol, el seu nivell de desaprovació es va enfilar fins al 51 per cent, la seva marca més alta, segons l'Institut Datafolha. I de cara a les eleccions presidencials de l'any que ve, les coses no semblen de color de rosa. De fet, les enquestes diuen que perdrà. Luiz Inácio Lula da Silva, l'expresident de centreesquerra, supera còmodament Bolsonaro. Tal com estan les coses, Bolsonaro perdria contra qualsevol possible rival a la segona volta.
Això explica l'afany de Bolsonaro per impulsar reclamacions sense fonament de frau al sistema de vot electrònic del Brasil. “No hi ha manera de provar si les eleccions han estat falsejades o no”, va dir respecte a les eleccions passades (incloses les que va guanyar ell), durant una emissió televisiva de dues hores al juliol, mentre no aconsegueix aportar cap prova que avali les seves al·legacions. Ha amenaçat reiteradament amb suspendre les eleccions si es manté l'actual sistema de vot i, encara que el Congrés hagi rebutjat fa poc la seva proposta de requerir butlletes de paper, continua sembrant dubtes sobre el procés de vot. (A algú li sona, això?)
I no ens oblidem de la corrupció. Un creixent nombre d'acusacions de corrupció han estat llançades contra el president i dos dels seus fills, tots dos amb càrrecs públics (l'un és senador; l'altre s'asseu a l'assemblea municipal de Rio de Janeiro.) La Fiscalia ha suggerit que la família Bolsonaro va formar part d'una trama anomenada rachadinha, que consisteix en contractar socis propers o familiars com a empleats i, aleshores, embutxacar-se una part del seu salari.
Per a Bolsonaro, que en part va ser escollit gràcies a la seva promesa d'erradicar la corrupció, aquestes investigacions projecten una llarga ombra a sobre seu. En aquest context d'ineptitud i escàndol, els esdeveniments del 7 de setembre van ser un intent de distraure i desviar l'atenció i, esclar, de cimentar les divisions.
Els esforços per destituir Bolsonaro per mitjans parlamentaris estan estancats. Encara que l'oposició hagi registrat fins a 137 demandes de destitució, el president de la cambra baixa, Arthur Lira, ha d'iniciar el procés, i no sembla gaire disposat a acceptar-les. (No ens sorprèn: Lira és el líder d'un grup de partits de centredreta, conegut com el centrão, a qui Bolsonaro ha atorgat importants càrrecs governamentals amb l'esperança de protegir-se dels processos de destitució.) Únicament una protesta pública enorme pot fer sortir el país de l'atzucac.
No hi ha temps a perdre. Les manifestacions de la setmana passada no van ser simplement un espectacle polític. Van ser un moviment més per enfortir la posició de Bolsonaro per a una eventual presa de poder abans de les eleccions de l'any que ve. No va aconseguir exactament el que buscava. Les xifres, tot i que substancials, van ser molt menors de les que els organitzadors esperaven. Però ho continuarà intentant.
El 7 de setembre marca ara un altre moment important en la història del Brasil, quan els objectius totalitaris del nostre president van esdevenir inequívocament clars. Per a la nostra jove democràcia, podria tractar-se d'una qüestió de vida o mort.
Vanessa Barbara és periodista i escriptora
Traducció: Andreu Gomila
Copyright The New York Times