La Bolsa i la vida
A principis dels anys noranta, el bar La Bolsa era un establiment de barri per anar a menjar alguna cosa abans de sortir de festa. Llavors, el meu company als Accidents Polipoètics, el Rafael Metlikovez, hi vivia just davant. Com que n’era client habitual, malgrat la filiació barcelonista dels propietaris, quan retransmetien un partit de l’Espanyol (l’equip del meu soci) l’hi deixaven veure en un gran televisor que presidia el menjador. Recordo amb tendresa el Rafa, únic espectador d’aquells partits de futbol, amb el seu entrepà de salsitxes o de llom amb formatge. Poca cosa més hauria sabut del lloc si no fos perquè, fa uns dies, vaig topar per casualitat amb una fotografia que algú va penjar a la xarxa. Es veia el mateix local, a la mateixa cantonada entre els carrers del Consolat i de Canvis Vells, a la dècada de 1930. El Café de la Bolsa Concierto, amb una terrassa a vessar d’homes amb gorra tova o canotier, mirant cofois a la càmera. Llavors vaig caure que es tractava del mateix indret que jo havia conegut, però en una vida anterior.
Buscant informació, em vaig trobar que allà mateix hi havia el Cafè de la Constància, molt concorregut perquè era al costat dels antics Encants i de la Llotja. El 1833, el negoci es va mudar a l’altre costat de la plaça. I en data indeterminada, en el seu lloc va obrir el Café de la Bolsa. La primera notícia que en vaig localitzar era un anunci del Diario de Barcelona del 1851, on informaven que oferien pinya natural i plàtans de l’Havana, productes certament exòtics per a l’època. Tot i que la notícia de la inauguració la recollia el mateix diari cinc anys després, que afegia que volia ser un punt de trobada per a la marina mercant, amb un registre a disposició dels clients on figurava l’entrada i sortida de vaixells del port barceloní i altres notícies d’interès.
En aquells temps el propietari del local era Sebastià Prat, també tresorer de la Societat Minera La Perla Bergadana, que hi tenia les seves reunions. Llavors era un dels centres de la vida social del barri, on es donaven referències de treballadors i objectes perduts. Això seria així fins al 1861, quan va passar a ser un saló científic, amb una animada tertúlia i un petit observatori astronòmic. Aquesta curiosa iniciativa va durar poc i el local va canviar diverses vegades de propietari. Per la premsa sabem que va ser traspassat el 1881, i que el 1893 Francesc Magriñá el va deixar per obrir el Cafè Pelayo. Va ser llavors quan es va convertir en un cafè concert, primer amb músics com el violinista Aurelio Collino i la tiple Maria Plaza. I després amb espectacles de noies lleugeres de roba i cupletistes com l’Aurorita de Amor i M. de Lis. S’anunciaven com a especialistes en aperitius de totes classes i tenien un espai per al joc clandestí, motiu que els va dur a rebre una multa l’any 1912. Llavors apareixien anunciats als diaris en la secció de music hall, juntament amb locals com l’Edèn Concert, el Folies Bergère, el Monte-Carlo o el Cibeles.
A principis dels anys trenta, Sebastià Guasch el considerava el darrer supervivent del seu gènere, amb artistes en el declivi de les seves carreres, com Pepe Marqués i Perla Antillana. Tenia un petit escenari, amb un canari flauta en una gàbia penjant del sostre, i miralls retolats amb el nom de les estrelles que hi havien actuat. Fins que el 1933 es va convertir en el bar La Bolsa, un establiment que poca cosa conservava ja del seu passat, i que va passar a ser un negoci familiar on al meu soci li deixaven veure els partits de l’Espanyol. Desaparegut fa uns quants anys, actualment és una cafeteria mig automatitzada per a turistes, el Hidden Coffee BCN. Un nou esglaó més per a un espai amb tanta història.