A les portes del mes de setembre tot es precipita. Ho hem vist en la vida política, s’intueix en l’econòmica i ho vivim profundament en la familiar. Per si tot això semblés poc, aquest estiu estrany de pluges i humitats inesperades també ha accelerat l’arribada del mannà del sotabosc. És inevitable, l’aparició anticipada de bolets dispara la libido micològica dels amants de les floridures silvestres. L’entusiasme del boletaire és encomanadís i l’emoció amb què celebra les seves captures provoca una enveja que potser no és sana del tot, però tampoc va carregada de malícia. Més enllà de la seva faceta gastronòmica, el bolet simbolitza amb precisió el tarannà i el comportament de la terra on més se l’aprecia.
Pinetells, rovellons, ceps, llenegues, rossinyols, pollancrons, carreretes... Les varietats i denominacions dels bolets són inabastables. N’hi ha de minúsculs i de monumentals. Alguns d’insípids i d’altres que embafen amb el seu gust. Uns es troben sense esforç, mentre que per localitzar els més amagats cal recórrer a l’espeleologia i la providència. Bolets que fan caure les llàgrimes, que deixen indiferent o que, si més no, fan passar l’estona amb un àpat acceptable. Bolets bons i dolents. Vitals i mortals. Bolets que generen consens i bolets que s’accepten amb matisos. I, per descomptat, sempre hi haurà gent que no li agradin gens els bolets.
La columna que esteu llegint també és un bolet. I avui és l’últim dia que la podreu collir. Ha crescut lliure, sense pressions entre pins estilitzats i alzines centenàries. Cada setmana tornava a aparèixer esperant acabar al vostre cistell. Gràcies als qui hi heu anat passant per recollir-lo. Queda un sincer sentiment de gratitud per a qui l’ha protegit i ha permès que florís en aquest racó tan imponent. Canvia el temps i aquí arrelaran espècies més sòlides. De bolets n’hi seguirà havent sempre, malgrat que ja sabem com són. Mai se sap on tornaran a sortir. Fins aviat.