Llegim a l’ARA que una operació policial ha detingut 13 persones que maltractaven cadells, que havien de ser venuts. El punt de partida ha estat una botiga, Bitxets, al carrer Castillejos, de Barcelona, però la banda tenia tentacles en altres llocs i, de fet, es veu que uns quants animals van ser trobats en un descampat de Madrid, tancats en gàbies, se suposa que esperant la mort. Al vídeo que il·lustrava la notícia, cedit pels Mossos, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la Guàrdia Urbana, s’hi veuen els cadells, massa bebès per haver estat, ja, arrabassats a la mare, grinyolant, amb desesperació. Se sent la veu d’un agent que, en veu baixa, commogut, mormola: “Ja està, ja ha passat...”
No em sorprèn que hi hagi qui tingui animals en pèssimes condicions, fent-los dormir a la capsa on també hi ha excrements, o que els traslladi en males condicions, que els deixi morir de gana, sincerament. Estic acostumada al fet que hi ha persones que no senten cap emoció si torturen per omissió o acció. El que em sorprèn és que algú que fa això li posi Bitxets a la botiga que regenta.
Bicho és una paraula castellana, en principi despectiva, que, com d’altres, ha vist capgirat el seu significat i ha passat a ser simpàtica o reivindicativa. En català fem servir el castellanisme, fins i tot aplicat, sempre de manera amorosa, als nens. Bitxo. I bitxet és anar una mica més enllà; afegeixes el diminutiu a la paraula ja de per si col·loquial. Posar-li Bitxets a una botiga d’animals és una declaració d’intencions. Dius: “Ens agraden, els estimem, els comprenem, ens fan riure”. Posar Bitxets a una botiga d’animals on els animals són maltractats és d’un cinisme terrorífic. Com si una web de pornografia infantil es digués Trapella. La maldat pura és aquesta. Posar-li Bitxets i deixar els bitxets morir de gana. Per què no li posaven Rottweilers i Molt Més, posats a fer?
