El doctor Xavier Pla ha trigat 10 anys a escriure la biografia de Josep Pla, Un cor furtiu (Destino, 2024). Ha llegit més de 4.000 cartes inèdites escrites o rebudes per Pla i ha consultat més de 1.800 documents fins ara desconeguts. Sí, és la biografia definitiva.
El resultat són 1.500 pàgines que valen per un milió i mig, perquè, en aquest llibre, cada pàgina val per mil. No només per la quantitat, la claredat i la qualitat de la informació, sinó perquè més que una biografia, Xavier Pla ha escrit una novel·la. Pla és el protagonista sotmès a l’antagonisme dels setanta anys més convulsos de la història de Catalunya, Espanya i Europa. El narrador ens fa una interpretació psicològica del personatge finíssima i ens permet entrar en els pensaments i els diàlegs més íntims d’un home que va ser periodista a Madrid, corresponsal a l’estranger, contacte de l’espionatge franquista durant la Guerra Civil, col·laborador de l’espionatge aliat durant la Segona Guerra Mundial, un home resignat, cínic, alcohòlic, misantròpic, frenètic i simpàtic i, per damunt de tot, el cim més gran de la prosa contemporània en català.
A la biografia sentim la veu de Pla i de les dones amb què va mantenir relacions impossibles, dels amics i enemics amb qui es va creuar, i veiem com va construint conscientment el personatge de pagès sorneguer de l’Empordà que sol·licita la benevolència del lector perquè de cap manera es pugui dir d’ell que és un intel·lectual i que feia com si les coses no anessin amb ell. Els seus coetanis van devorar els seus llibres i els seus articles perquè, com deia Pla, “els llibres es venen perquè la gent s’ho diu”.
D’Un cor furtiu es pot dir el que Pla va dir de Nova York: “M’ha produït una rebullida mental tan fantàstica que no m’hi veig de cap ull”. I si hi trobem un excés, diguem que es tracta d’una biografia a l’alçada d’un homenot.
