Les ‘big tech’ i el poder polític
Als EUA, Amazon, Apple, Facebook, Google i Twitter. A la Xina, Alibaba, ByteDance i Tencent. Són companyies de gran dimensió que influeixen de manera creixent en la societat, l’economia i fins i tot la seguretat nacional, que abans estava estrictament sota el control dels governs. A Europa no passa: la dimensió de les companyies no ho permet.
Aquestes companyies no actuen en el món físic, treballen en l’espai digital on, de manera progressiva, entra la població mundial per raó dels avantatges que se’n deriven en comunicació, informació, comerç, etc. i, per tant, aquelles guanyen imparablement en importància. La raó és l’eficàcia, la comoditat i la seguretat que genera l’entorn digital. Per a les noves generacions, el poder comercial d’Amazon, els cercadors d’informació de Google, els serveis app d’Apple, la directivitat de Facebook han esdevingut imprescindibles. Tenen una influència en els comportaments socials del dia a dia inimaginables fa només deu anys.
La pandèmia ha reforçat la tendència i la seva influència. S’ha pogut treballar, l’economia no s’ha aturat degut a la disponibilitat dels “serveis digitals” i les xarxes. La capacitat il·limitada d’emmagatzemar informació al núvol ha reforçat la confiança i la influència de la digitalització perquè l’ha fet més accessible i segura.
Els governs, tant als EUA com a la Xina, intenten controlar aquesta circumstància amb èxit moderat, malgrat que les empreses estan localitzades en llocs físics i per tant sotmeses a lleis nacionals, però és una carrera en què les companyies, per mida i per l’entorn en què actuen, tenen avantatges. Facebook té 3.000 milions d’usuaris, Google suporta 1.000 milions d’hores de vídeo a YouTube cada dia. El creixement de la informació i el volum dels usuaris fa ja impossible el control pels estats… Més encara en el futur.
Les polítiques de control i inspecció per part dels governs poden ser especialment impopulars, malgrat que hi ha un gir en l’opinió pública, en especial després de la pandèmia, en favor de reduir els graus de llibertat de les xarxes, inclosos els continguts, fake news. La disfunció governamental i el poder mediàtic de les companyies big tech són la raó per la qual avui les limitacions i el control són encara pròxims a zero malgrat la legislació vigent, que sempre queda ràpidament obsoleta. Cap govern vol emprendre mesures que puguin ser assenyalades com la causa que impedeix el desenvolupament d’un sector que és al centre de la productivitat i l’eficàcia de l’economia i que té també un efecte determinant i directe en les relacions socials. La inversió en R+D d’Alphabet, Amazon, Apple, Facebook i Microsoft és de 100.000 M$ l’any. Per als governs és difícil controlar aquesta força i, encara que es tingués la capacitat financera per fer-ho, abastar el talent i la tecnologia dels que hi treballen és en la pràctica impossible. Si es pogués fer, on trobar-los? Qui podria dirigir-los? És una iniciativa impossible.
Ian Bremer, en un excel·lent article al Foreign Affairs, defineix les tres orientacions i estratègies de les big tech. Les globalistes, que treballen en l’entorn internacional sense limitacions, o gairebé: Apple, Google, Facebook... Se situen arreu, respecten les regles de cada mercat i intenten créixer sense límit competint entre elles. La història d’Alibaba i ByteDance és similar, malgrat que inicialment van limitar-se a controlar el mercat xinès, però després han passat a situar-se al mercat mundial per raons d’eficàcia, benefici i capacitat d’inversió.
Les nacionalistes treballen en col·laboració amb els seus governs en àrees com ara el tractament de la informació, la intel·ligència artificial i la ciberseguretat. Aquest model és àmpliament seguit a la Xina, on Huawei i SMIC són els líders respectivament en 5G i microelectrònica. El govern xinès les ha utilitzat durant la pandèmia per a comunicacions, i control i vigilància de la població.
Avui companyies globals com Microsoft també fan tasques de control de l’espai digital per encàrrec del govern, i Amazon i Microsoft competeixen per proveir el govern dels EUA d’emmagatzematge, tractament i classificació d’informació al núvol.
Les companyies que poden ser classificades com tecnoutòpiques veuen el món futur dominat per la tecnologia sense influència i presència dels estats. És en aquest entorn on han aparegut les criptomonedes i on s’aspira a la desaparició de les fronteres i de les limitacions nacionals.
L’evolució del món digital dependrà del nivell de control que la Xina i els EUA exerceixin sobre el seu respectiu espai digital i de la col·laboració i coordinació que permetin entre els seus campions nacionals. Però l’amenaça que aquests percebin dels seus competidors de l’exterior influirà també en la manera com plantegin als seus governs l’establiment d’un espai digital col·laboratiu o de dos d’enfrontats i en competència. Ara per primera vegada la política comercial del sector digital en sentit ampli potser influirà de manera determinant en la política dels dos estats líders al món per capacitat econòmica, població i posicionament polític i militar. No ha estat mai d’aquesta manera ni amb aquesta intensitat. En els casos històrics de les companyies d’Índies a Holanda i al Regne Unit, la política de colonització d’aquests estats es va fer a través de companyies comercials, però queden lluny del sector digital d’ara. Aquelles companyies tenien una limitació geogràfica inexistent en el món digital.
Els globalistes mantenen que les polítiques nacionals en l’àmbit digital no són viables a llarg termini perquè dificultaran el desenvolupament tecnològic. És necessària la potència del mercat global i mundial per no impedir-ho.
Ja no és possible, per primera vegada en la història de la humanitat, pensar que les companyies comercials són peons dels governs en defensa dels seus propis interessos nacionals. La influència és més aviat a la inversa i ho serà encara més en el futur. La digitalització ha començat a canviar el món.