Biblioteques escolars i on trobar-les
En un article del maig passat en aquest diari l’Alba Castellví ens explicava que un dels problemes de base del nivell de comprensió lectora dels alumnes és que hi ha mestres als quals no els agrada llegir. Haver tingut professors i mestres que ens transmetien el seu amor per la lectura va ser una sort, doncs. Jo no seria qui soc si no hagués pogut compartir la meva passió pels llibres amb alguns d’ells. Els que hem tingut aquesta experiència hem viscut pensant que això era així a tot arreu i que ho seria per sempre, que la vocació docent i l’amor a la literatura van de bracet. Fet i fet, la comprensió lectora és la base de la comprensió del món, encara més en una cultura que no és una cultura oral. Però tal com explicava Castellví, no es pot donar per fet que els futurs mestres siguin lectors ni que entenguin la importància d’aquest pilar fonamental del coneixement i la construcció de l’individu en una societat oberta i democràtica. Ara bé, què passa amb els centres? Quina actitud tenen respecte a la lectura i quina importància li donen?
Doncs en això tampoc podem donar les coses per fetes, perquè hi ha diferències substancials segons quin sigui el centre. N’hi ha que ho tenen clar i fomenten el creixement lector des de l’educació infantil, i tot el que es fa està pensat per desenvolupar aquestes capacitats, però n’hi ha d’altres que no només no prioritzen la lectura sinó que en les formes transmeten un menyspreu absolut cap a la literatura. I esclar, si l’escola o l’institut no la valoren, per què ho haurien de fer els alumnes?
Un dels problemes més greus són les lectures obligatòries. Llevat del batxillerat, on la prescripció ve donada pel departament d'Educació i hi sol haver clàssics de la literatura la qualitat dels quals està sobradament demostrada, a la resta d’etapes és un campi qui pugui que es pot traduir en les pitjors atrocitats. És el mestre o professor qui tria els llibres per llegir i, no cal dir-ho, si ell mateix no gaudeix llegint és força probable que no pugui receptar volums engrescadors que cultivin en els estudiants la passió per les històries impreses. En altres casos no és la falta de voluntat el que impedeix al mestre ocupar-se de fer una bona tria, sinó que el sistema el té segrestat en una muntanya de burrocràcia inútil que li impedeix llegir res que no siguin plans i projectes, canvis i noves normatives. Les hores que han de passar fent powerpoints, per exemple, serien molt més profitoses en una llibreria.
Des que es va establir la socialització dels llibres, a més a més, els nens ja no poden crear-se una biblioteca personal i les lectures es repeteixen any rere any sense que ningú les revisi per veure si continuen adequant-se a l’alumnat que hi ha a l’aula. Els exemplars reutilitzats infinitat de vegades, en mal estat, obsolets i que ja s’han demostrat poc atraients, són el pitjor aliment quan el que es vol és fomentar el plaer lector.
Per acabar, hi ha un racó físic de qualsevol centre educatiu que demostra la importància que dona a la lectura: la biblioteca escolar. Quan és un espai agradable assortit amb llibres de qualitat, estimulants i ben cuidats, el missatge que ens arriba és “aquí estimem i cuidem els llibres”. Quan a l’espai anomenat “biblioteca” hi ha un parell d’estanteries atrotinades amb quatre llibres rebregats i serveix per aparcar-hi els nens en temps d’acollida, el que s’expressa és un menyspreu evident cap a la literatura i els lectors que han de fer-se. I això, en molts casos, té ben poc a veure amb el poder adquisitiu de les famílies o les capacitats econòmiques de l’escola. N’hi ha que fan enlluernadores inversions en novetats tecnològiques mentre a la “biblioteca” s’hi va acumulant la pols sense que ningú la destorbi.