Bertín Osborne i la vaselina
Des que la premsa rosa va anunciar a les seves portades que Bertín Osborne s’havia separat, l’artista ja no ha tornat a presentar Mi casa es la tuya des de casa seva. Ara Telecinco lloga mansions de luxe per utilitzar-les com a plató i ell explica a l’audiència el motiu pel qual ha anat a parar en aquella residència. Dissabte assegurava que la casa decorada amb tots els luxes l'hi havia deixat algú de la família. L’opulència de l’entorn, però, no s’ha d’interpretar com un simple aspecte estètic. Forma part del missatge.
Dissabte a la nit, Bertín convidava a la mansió de torn Alberto Núñez Feijóo, el nou líder del PP. La rapidesa amb què els assessors de comunicació han acceptat la invitació demostra que els massatges de la parella teatral d’Arévalo són benvinguts especialment en temps de crisi.
L’entrevista es va desenvolupar segons el patró habitual: rebuda del convidat, que porta vi de la seva terra com a obsequi a l’amfitrió, conversa preliminar sobre la infantesa i exploració sobre el naixement del mite. Però Bertín segueix una estratègia més subtil per exhibir-se com un personatge influent davant de l’audiència, especialment amb els polítics. Primer, evidencia una amistat prèvia. I a continuació fa ostentació d’una complicitat ideològica. Dissabte, quan Feijóo assegurava que se li posava la pell de gallina quan escoltava l’himne nacional, Bertín s’afanyava a fer una encaixada de mans per demostrar-li que ell experimentava la mateixa emoció. L’intèrpret de balades ranxeres aprofita la presència d’un polític per demostrar-li la camaraderia que manté amb altres personatges del seu gremi: “Le quiero un montón”, “A mi me encanta”, “Somos muy amigos”, “Fuimos juntos a...” Tot d’expressions que serveixen a Bertín per reforçar una xarxa de contactes i fingir o exagerar una influència en els cercles de poder. El presentador va insistir-li a Feijóo sobre un possible pacte amb Vox. “¿Conoces a Santi?”, li va preguntar demostrant confiança amb Abascal. Però no ho feia amb esperit periodístic. La reiteració de la pregunta semblava més aviat impaciència per veure culminat el seu somni personal.
Felipe González va aparèixer d’estrella convidada a través d’un vídeo per saludar Feijóo, però el plat fort va ser un dinar amb Isabel Díaz Ayuso i Juanma Moreno com a comparsa. “Me interesa que la gente vea que hay comunión”, deia Bertín. I no negava el seu interès per sumar-se un dia a algun projecte polític, ell que ha practicat l’evasió fiscal a través de Panamà. Moreno li deia “macho” quan es dirigia a ell. L’Espanya de l’intercanvi de favors, les comissions i els sobres.
Mi casa es la tuya es la vaselina de Telecinco per inculcar la política i la càrrega ideològica més naftalínica sense que l’audiència ho noti. El luxe és l’embolcall estètic, i el patriotisme i el relat èpic d’infantesa, el narcòtic emocional. Però, sobretot, el programa és el pipicà del mascle alfa de la televisió. El reducte de poder que li queda a un artista decadent i caduc, fent massatges a la dreta més rància per preservar el seu lloc.
