Què podem fer ara els demòcrates
Milions de nord-americans van fer un vot de protesta dimarts passat i van expressar la seva oposició ferotge a un sistema econòmic i polític que posa els interessos dels rics i de les corporacions per sobre dels seus. Jo vaig donar el meu suport ferm a Hillary Clinton, vaig fer campanya a favor seu i vaig creure que era l’opció adequada el dia de les eleccions. Però Donald J. Trump ha accedit a la Casa Blanca perquè la seva retòrica de campanya va apel·lar amb èxit a una ràbia molt real i justificada, una ràbia que senten molts demòcrates tradicionals.
Estic entristit, però no sorprès, pel resultat. Per a mi no és cap sorpresa que milions de persones que van votar Trump ho fessin perquè estan tips i més que tips de l’statu quo econòmic, polític i dels mitjans de comunicació.
Les famílies treballadores veuen que els polítics aconsegueixen suport financer de milionaris i interessos corporatius i després ignoren les necessitats dels nord-americans normals i corrents. Durant els últims trenta anys, massa ciutadans han sigut traïts pels seus caps corporatius. Treballen més hores per un sou més baix i constaten que les feines que es remuneren adequadament van a la Xina, a Mèxic o a algun altre país de salaris baixos. Estan cansats de tenir alts directius que cobren 300 vegades més que ells mentre el 52 per cent dels nous ingressos van a parar a l’1 per cent de dalt de tot. Moltes de les seves poblacions rurals, en un altre temps boniques, han quedat deshabitades, les botigues del centre han tancat i els seus fills marxen del país perquè no hi ha feina -mentre les empreses xuclen la riquesa de la seva comunitat i la col·loquen en comptes de paradisos fiscals.
Els treballadors nord-americans no poden pagar una educació decent i de qualitat per als seus fills. No poden enviar-los a la universitat i no tenen res al banc quan s’acosten a la jubilació. En moltes zones del país no poden trobar habitatges a un preu assequible i es troben que el cost de l’assegurança mèdica és massa alt. Massa famílies viuen una situació desesperada i les drogues, l’alcohol i el suïcidi estronquen la vida d’un nombre de persones cada vegada més gran.
Trump, el president electe, té raó: els nord-americans volen canviar. Però quina mena de canvi els oferirà ell? ¿Tindrà la valentia de plantar cara a les persones més poderoses d’aquest país, que són les responsables del patiment econòmic de tantes famílies treballadores, o farà que la ràbia de la majoria es giri contra les minories, els immigrants, els pobres i els desvalguts?
¿Tindrà la valentia de plantar cara a Wall Street, de treballar per desarticular les institucions financeres “massa grans per enfonsar-se” i exigir als grans bancs que inverteixin en negocis petits i creïn llocs de treball a l’Amèrica rural i a les ciutats de l’interior? ¿O nomenarà un altre banquer de Wall Street per dirigir el tresor públic i continuar el negoci com sempre? ¿S’enfrontarà realment a la indústria farmacèutica, tal com va prometre durant la campanya, i abaixarà el preu dels medicaments amb recepta?
Lamento profundament que hi hagi hagut nord-americans intimidats i assetjats arran de la victòria de Trump, i sento els crits de famílies que viuen amb por de ser esclafades. Hem arribat massa lluny com a país en la lluita contra la discriminació. No tornarem enrere. Podeu estar segurs que no cedirem terreny davant del racisme, la intolerància, la xenofòbia i el sexisme. Els combatrem en totes les seves formes, en tot moment i a tot arreu on ressorgeixin.
Em mantindré obert per veure quines idees ofereix Trump, per veure quan i com podem treballar junts. Però havent perdut en vot popular, Trump faria bé de tenir en compte els punts de vista dels progressistes. Si és veritat que el president electe vol fer polítiques que millorin la vida de les famílies treballadores, li presentaré algunes propostes molt reals per aconseguir el meu suport.
Reconstruïm les nostres infraestructures atrotinades i creem milions de llocs de treball ben remunerats. Apugem el salari mínim fins a una xifra suficient per viure, ajudem els estudiants perquè es puguin permetre anar a la universitat, proporcionem permisos mèdics i familiars remunerats i desenvolupem la Seguretat Social. Reformem un sistema econòmic que permet que milionaris com Trump no paguin ni un cèntim d’impostos sobre la renda. I sobretot, acabem amb la capacitat dels donants rics de les campanyes de comprar les eleccions.
Els pròxims dies també proposaré un seguit de reformes per enfortir el Partit Demòcrata. Crec fermament que el partit s’ha d’alliberar dels vincles amb l’establishment corporatiu i, una vegada més, convertir-se en un partit de base per als treballadors, les persones grans i els pobres. Hem d’obrir les portes del partit per acollir l’idealisme i l’energia dels joves i tots els nord-americans que lluiten a favor de la justícia econòmica, social, racial i mediambiental. Hem de tenir la valentia d’enfrontar-nos a la cobdícia i el poder de Wall Street, les companyies farmacèutiques, les companyies d’assegurances i la indústria dels carburants fòssils.
Al final de la meva campanya presidencial, vaig prometre als meus partidaris que la revolució política continuaria. I ara, més que mai, ha de ser així. Som el país més ric de la història. Quan ens mantenim units i no deixem que els demagogs ens divideixin per motius de raça, gènere o origen, no hi ha res que no puguem assolir. Hem d’anar endavant, no pas enrere.