Imagini que està fent un viatge amb cotxe i necessita omplir el dipòsit. Consulta al seu navegador quina és la benzinera més propera i s'hi dirigeix. Arriba, acosta el vehicle a l'assortidor i s'adona que no funciona. Hi ha una cafeteria a l'estació de servei. Pregunta, i li responen: "Ah, no hi ha benzina". "I això?" "Bé, doncs perquè en aquest poble cap dels habitants tenim cotxe, així que l'alcalde va decidir que la benzinera no tingués benzina".
Bé, això, que sembla un acudit, és exactament el que li va succeir, recorrent les Espanyes, a un bon amic que va optar per adquirir un vehicle cent per cent elèctric. L'únic punt de recàrrega en diversos quilòmetres a la rodona no estava operatiu perquè l'alcalde va considerar que, si cap veí tenia cotxe elèctric, el mantindria desconnectat de la xarxa elèctrica. El meu amic no tenia autonomia, així que va connectar el cotxe a l'endoll d'un veí que es va apiadar d'ell, de 220 watts convencional, com el d'una lampareta de nit. I va esperar, dormint en el seu vehicle, sis hores per poder continuar el viatge.
Aquesta setmana hem sabut, a través del Baròmetre d'Electromobilitat que elabora l'Anfac, que una quarta part de la infraestructura per a recàrrega de cotxes instal·lada a Espanya no està operativa. Potser estan en mal estat, espatllats o encara no els han connectat a la xarxa elèctrica, però el cas és que 8.869 punts dels 34.049 existents no poden prestar servei. Dit això, anem molt per darrere dels plans previstos quant a punts de recàrrega i tenim la meitat de punts per habitant que els principals països europeus.
A mi em fan molta gràcia els polítics que s'omplen la boca parlant de sostenibilitat i medi ambient quan el mínimament indispensable per deixar d'emetre CO₂ és tenir punts de recàrrega que permetin la transició de vehicles, privats i públics, des de la combustió a l'elèctric.
Per descomptat que si l'electricitat amb la qual es mou un cotxe s'ha produït emetent CO₂, el problema és el mateix. Però aquest és un altre debat. Europa necessita descarbonitzar-se de manera immediata. No sols per qüestions mediambientals, sinó també econòmiques. La dependència del gas i del petroli han provocat, en gran manera, la inflació galopant que hem patit. No podem dependre de països inestables políticament, com Rússia o Algèria. L'autosuficiència energètica passa pel canvi d'hàbits de la ciutadania.
Però un canvi d'hàbits o que a la indústria del motor se li demani que deixin de fabricar cotxes de combustió és impossible si les infraestructures no estan acabades i les que ho estan no funcionen.
