Benvinguts, intel·lectuals castellans! (1930)
Peces històriques
De l’article d’Alfons Maseras (Sant Jaume dels Domenys, Penedès, 1884-Tolosa de Llenguadoc, 1939) a La Veu de Catalunya (24-III-1930). Ahir va fer noranta-cinc anys de la rebuda multitudinària a Barcelona d’intel·lectuals castellans que durant la dictadura de Primo de Rivera van defensar la llengua catalana. Entre ells, Americo Castro, Gregorio Marañón, Ortega y Gasset, Ossorio y Gallardo, Menéndez Pidal, Fernando de los Ríos. El periodista i escriptor Alfons Maseras, mort a l’exili als 55 anys, havia formulat per primer cop, el 1915, el concepte de pancatalanisme.
Avui seran els nostres hostes la flor i nata de la intel·lectualitat castellana que ha respost cordialment a la invitació que els hem fet de venir a compartir amb nosaltres el pa i la sal. El banquet d'avui serà un banquet de germanor, de solidaritat, d’intel·ligència. Saludem els nostres hostes i diguem-los: benvinguts! Benvinguts, per tal com sabéreu, en dies d'angoixa per a uns i altres, dreçar-vos davant la força i proclamar les prerrogatives de l'esperit, i sabéreu reclamar, espontàniament, per a una llengua que no era la vostra, els drets que la seva pròpia existència li atorga. I no solament reclamàreu per a ella aquests drets, sinó que li expressàreu la vostra admiració tot palesant els seus títols de noblesa i de respecte que us mereixia. Nosaltres us devíem un gest de gratitud i aquest gest el fem, avui, amb tot el cor. Amb el respecte a la nostra llengua reclamàreu, implícitament, el de la nostra personalitat. I el fet que hàgiu vingut ara, col·lectivament, a rebre l'homenatge que us devíem, confirma la vostra posició cordial i intel·lectiva. Sou un estol nombrós. Sou, com dèiem en començar, la flor i nata de la intel·lectualitat castellana. Però no sou tots, encara. No sou la multitud que voldríem, perquè hi ha encara recels i incomprensions i cegueses en el vostre camp. Tanmateix, l'exemple que donàreu als vostres confrares, el gest que avui repetiu davant la consciència espanyola, us dona prou autoritat per a parlar en nom d'aquesta mateixa consciència i assenyalar-li d'ara endavant els camins de la cordialitat i de la solidaritat espiritual. Car dues coses són essencials per a la bona harmonia dels pobles peninsulars: cordialitat i comprensió, això és, sentiment i intel·ligència. No ens vingui a dir ningú que els uns i els altres hàgim de contenir el sentiment, d'on arrenca precisament la cordialitat, perquè ens puguem comprendre millor. El sentiment és allò que cohesiona els pobles; la intel·ligència és allò que els dirigeix. Si ens trobéssim mancats de l'un, què en faríem de l’altra? Allò que cal contenir són els sentiments orbs i intolerants, esmussats a tota convivència amb altres sentiments tan respectables com ells. Per això cal que la intel·ligència els domini, els afini i els purifiqui. Guiat per la intel·ligència, el sentiment encara es magnifica i s'eleva. [...] Benvinguts, amics il·lustres de Ponent! Benvinguts, si sou l’alba d'una aurora nova. Avesats com estàvem a rebre vexacions i vergassades de l'alt planell peninsular, confiem fermament que el ram d'olivera que ens oferíeu en els dies d'angoixa serà, des d'ara, més tendre i més ufanós.
