L’actuació de Donald Trump aquests primers dies de presidència és la prova de com es destrueix de ràpid la democràcia i el marc establert per la comunitat internacional per intentar gestionar els conflictes. En només sis setmanes ha demostrat que la seva única motivació política és el guany econòmic immediat del seu entorn proper, que el seu estil és d’un infantilisme incapaç del més mínim autocontrol emocioivnal i que l’ordre de la postguerra mundial està acabat i els aliats tradicionals són ara estranys a vampiritzar. Si algun dia el president dels Estats Units ha representat el lideratge del món lliure i ha volgut ser exemplar en la defensa de la llibertat, el lliure comerç i la democràcia, avui significa la quinta essència del matonisme extractiu i coercitiu. A més d’hortera i ignorant, Trump és el prototip de qui abusa dels dèbils i és feble amb els forts.
En poques setmanes, Trump ha posat en marxa el seu pla de destrucció del sistema de relacions internacionals amenaçant Dinamarca pel control de Groenlàndia, Panamà, el Canadà, Mèxic, la Xina, Ucraïna i la Unió Europea en el seu conjunt. En un temps rècord ha portat el país a la vergonya i el caos intern. Ha amenaçat i acomiadat centenars de servidors públics, ha perseguit els adversaris, ha amenaçat la premsa, ha eliminat polítiques ambientals, ha humiliat els immigrants indocumentats i les persones trans.
Un gran moment televisiu
Així ho va definir el president dels Estats Units. Mig món es va quedar congelat, horroritzat per l’agressivitat i el menyspreu amb què Trump i el vicepresident Vance van tractar amb el president d’un país en guerra després de ser ocupat pel dictador rus. Ucraïna i els ucraïnesos que encara lluiten per la seva llibertat són un obstacle per al seu projecte presidencial. De la mateixa manera que els habitants de Gaza són un inconvenient per al resort que voldria aixecar sobre milers de cadàvers.
Trump vol normalitzar les relacions amb Putin, i Zelenski és un obstacle. Si cal reescriure la història de la invasió russa d’Ucraïna fa tres anys, deixar córrer les investigacions dels crims de guerra russos i deixar Ucraïna sense garanties de seguretat futures, Trump hi està disposat. El secretari d’Estat, Marco Rubio, que havia defensat la sobirania ucraïnesa, ja va dir en una entrevista recent que és moment d’anar més enllà de la guerra i establir una relació triangular entre els EUA, Rússia i la Xina.
Si els seus predecessors veien en les bones relacions comercials amb Europa i Àsia un multiplicador de la pau i el creixement, Trump les veu com una sagnia i es pregunta per què ha de tractar com aliats països que tenen un superàvit amb els EUA. Vals la riquesa que tens.
Com es va fer evident a la tensa, grollera i inacceptable batussa de divendres a la Casa Blanca, Trump va deixar caure Zelenski quan el president ucraïnès no va accedir a buscar material contra el fill del president Biden en campanya. Trump ja fa setmanes que considera que Ucraïna pot "ser russa algun dia" i vol acabar amb el tema per rehabilitar Putin.
Després dels insults de Vance als europeus reunits a Múnic, el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el president francès, Emmanuel Macron, han intentat fer bona cara i mediar a Washington, però no sembla que els gestos d’apaivagament siguin útils amb la frivolitat de Trump. Europa té pressa i ja no pot fer veure que no sap què vol el president nord-americà ni fins a quin punt la menysprea. Segons sembla, aquestes últimes hores l’espectacle i la humiliació de Zelenski en un Despatx Oval ple de càmeres han provocat un reagrupament dels actors. Europa sap que Rússia no s’aturarà a Ucraïna i també sap que Alemanya ha guanyat el set, no el partit, evitant la victòria de l’extrema dreta aliada de Trump, i que França té poc marge abans que el lepenisme intenti fer l’assalt definitiu a l’Elisi. Els quintacolumnistes hongaresos d'Orbán i italians de Meloni han de ser neutralitzats per evitar que facin de cavall de Troia interior.
La seguretat d’Europa ha de passar per Europa i la capacitat d’innovació també. Amb les paraules de Múnic i el xou del Despatx Oval queda clar que l’ordre nascut de la caiguda del Mur de Berlín s’ha acabat. Els EUA no garanteixen la seguretat amb l’alto el foc a Ucraïna, ni compten amb els europeus per negociar una pau estable i duradora. Això sí, esperen una major aportació a l’OTAN i el manteniment de les bases per tot Europa. La Unió s'ha de despertar i haurà d'actuar de pressa. La primera oportunitat, i no n'hi haurà gaires, és aquest diumenge mateix a Londres.
