Benvingut, hivern demogràfic
Fa anys que les extremes dretes occidentals, d'Europa als Estats Units, proclamen l'apocalipsi: l'arribada de l'hivern demogràfic. Aquest marc inclou alguns elements objectius com ara que en molts d'aquests països les taxes de fertilitat són molt baixes i no s'assoleix la taxa de reemplaçament poblacional. Espanya n'és un exemple: hi ha més morts que naixements, de manera que el nombre d'habitants hauria de disminuir. Malgrat això, la població continua creixent, i seguirà sent així en els pròxims cinquanta anys –segons projeccions de l'INE– gràcies a l'arribada d'immigrants. També gràcies a ells es mitigarà una mica l'envelliment poblacional, un problema molt real al qual ens enfrontem. Aleshores, on és el proclamat fred hivernal?
Doncs en la idea de nació i el nacionalisme. Els components que integren aquest marc en què es barregen el lloc de naixement, però també la sang o la cultura, són perfectes per desencadenar veritables terrors identitaris, atiar la xenofòbia i el racisme i mirar de reinstal·lar les jerarquies de gènere que pretenen tornar les dones al seu paper de reproductores de la nació –blanca–. Aquests elements de l'"hivern demogràfic" el fan fàcilment instrumentalitzable per part de les extremes dretes. Sense anar més lluny, Vox, que ha arribat a coquetejar amb la seva versió al·lucinada i conspiranoica: la Teoria del Gran Reemplaçament, segons la qual la població dels països occidentals serà substituïda per musulmans, ja que les musulmanes tenen més fills, mentre que les espanyoles –o europees– no volen ser mares per culpa del feminisme i de l'avortament. La realitat, però, és que les migrants (i les seves filles) acaben tenint la mateixa taxa de fecunditat que el país d'acollida. Tampoc es preveu aquí que un musulmà pugui ser espanyol, català o francès, seria “una altra cosa”. ¿El que defineix el que som per exclusió del que no som? Tampoc es posa el focus en el fet que la majoria de la immigració prové de l'Amèrica Llatina, Romania i Europa, no de països musulmans. Però ja sabem que per a les extremes dretes la veritat no existeix, es construeix.
Tot i això, darrere de tota aquesta xerrameca racista i nativista trobem un paisatge de fons que val la pena pensar perquè la composició de les nostres societats està canviant. Segons les projeccions de l'INE, d'aquí cinquanta anys els nascuts a Espanya baixaran a un 63,5% –del 84,5% actual–. És a dir, el 2072 una de cada tres persones que resideixin a Espanya serà natural d'un altre país. En aquest escenari, la major part de la població serà immigrant o tindrà algun pare nascut fora d'Espanya o Catalunya, o tots dos. I en realitat aquesta serà la salvació per a una població envellida i estancada, una salvació en termes econòmics però també de dinamisme i vitalitat socials. Tindrà sentit, aleshores, continuar parlant d'"immigrants de segona generació"? Probablement no, perquè la ciutadania serà molt més plural i diversa.
Tots aquests canvis són profundament desestabilitzadors per a algunes persones que veuen els immigrants com “els altres” i els consideren una amenaça. Són aquestes pors les que fan créixer les extremes dretes i el motiu pel qual utilitzen profusament aquests marcs demogràfics. I aquí resideix la contradicció a la qual ens enfrontem: com més diversitat de les nostres societats, més s'enforteixen els nacionalismes.
Mentrestant, les esquerres intenten evitar aquesta qüestió perquè els produeix incomoditat, ja que l'única sortida possible és donar les gràcies als migrants. I, sobretot, la de proporcionar-los accés a vies segures i legals per migrar sense que s'hagin de jugar la vida en el viatge o estar anys fugint de la policia i treballant sense cap dret fins que aconsegueixen la regularització. De fet, és probable que en un futur no tan llunyà hàgim de competir amb altres països per atraure aquesta població estrangera. Tampoc es pot parlar d’“hivern demogràfic” i després abandonar els nens i adolescents que viatgen sols, perquè el missatge que donem és que calen nens, però sempre que siguin espanyols o catalans.
L'escenari demogràfic que se'ns presenta i els canvis que comportarà reinventaran el nostre món de manera indefectible. També transformarà què significa ser espanyol o català. La disjuntiva és aquesta: podem tenir una posició reactiva que ens confronti al món nou que arribarà o una en què acceptem que el nostre principal repte és el de la justícia i la igualtat –entre diferents–, no el de la identitat.