Benvinguda, decència, al País Valencià!

El 24 de maig serà recordat com el dia que els ciutadans del País Valencià van recuperar la dignitat. Aquesta data encara assolirà més grandesa a mesura que passi el temps i es vagi coneixent amb detalls tot el que ha passat durant les dues llargues dècades de gestió del PP.

És clar que molts es deuen preguntar com ha estat possible que el PP hagi governat durant tants anys repetint victòria darrere victòria fins a sumar cinc legislatures. Hi ha moltes causes que ho expliquen i, encara que aquí no tenim espai per exposar-les totes, valgui mencionar-ne sumàriament dues. Per una part, la bombolla immobiliària alimentada per una llei urbanística -que arribà a ser anul·lada pels tribunals de la UE- i que recreà un miratge de magnituds descomunals que es va confondre amb un miracle econòmic on el sant venerat era el PP. Va suposar una època en la qual el territori valencià es convertí en un immens solar a la vegada que un paradís d’especuladors. Qualsevol paleta hi podia guanyar sous tres vegades superiors als d’un mestre o sanitari, i els principals oficis sense qualificar pels quals molts joves abandonaren prematurament els estudis eren en el sector de la construcció, convertit en el motor imaginari d’una economia amb peus de fang que relegà fins a la insignificança la laboriosa agricultura i les indústries tradicionals valencianes. La gestió irresponsable de les caixes d’estalvis, avui desaparegudes, a càrrec de gestors incompetents o corruptes -o totes dues coses- imposats pel bipartit que les controlava gràcies a una llei feta per Zaplana, acaba d’emmarcar aquest quadre tenebrós. Van ser temps d’enlluernada ostentació i projectes faraònics, amb trasbals de maletins que igual valien per comprar un solar que la voluntat d’una corporació municipal. La crisi ha trencat estrepitosament aquell miratge i el miracle econòmic ha esclatat pels aires i ha abocat a la ruïna i a l’atur centenars de milers de famílies que veien perplexes com emergien per tot arreu casos de corrupció. Amb aquest panorama sols era cosa de temps que arribés als ciutadans el canvi de percepció de la realitat. L’estat d’indignació i les ganes que les coses canviïn ja és majoria entre els valencians.

L’altra raó que ha endarrerit el canvi ha estat causada per un pervers sistema electoral creat pel bipartidisme i dirigit a impedir que la diversitat política que existia al carrer també fos present al Parlament. Tot va consistir a fixar en la llei electoral valenciana una barrera per la qual no tingués representació parlamentària qui no superés el 5% de tots els vots emesos en el conjunt del país, inclosos els nuls. Això significa que una candidatura que obté un 7% de vots en la circumscripció de Castelló no pugui entrar en el Parlament perquè a Alacant ha obtingut un 3% i a València no ha passat del 4%. Aquesta anormalitat democràtica en totes les seves variants ha fomentat històricament la idea de “vot útil” en benefici del bipartidisme i també l’abstenció. Però, paradoxalment, quan finalment una candidatura supera el sostre del 5%, resulta que entra al Parlament amb un grapat de diputats. És a dir, o res o grup parlamentari! Durant llargs anys l’exclusió la va patir el Bloc-Compromís, i ara li acaba de passar a Esquerra Unida del País Valencià, una de les forces valencianistes que més han lluitat contra la corrupció. Aquest partit tenia grup parlamentari fins que el 24-M en va quedar fora, malgrat obtenir 106.047 vots (el 4,26% del cens total), quan tan sols no comptabilitzant com a vots vàlids els 33.823 vots nuls -com ocorre en la llei electoral general- EUPV romandria a les Corts amb almenys quatre diputats. No és menester explicar qui són els principals beneficiaris d’aquesta antidemocràtica exclusió. La llei D’Hondt s’encarrega d’atribuir als partits majoritaris vots que no són seus.

No obstant i malgrat la injusta exclusió d’EUPV, la majoria que surt del 24-M, formada pel PSOE, Compromís i Podem, està en condicions d’obrir una etapa històrica al País Valencià que s’hauria de basar en un acord de regeneració democràtica refundador de la societat valenciana. Començant per la reforma de la llei electoral, en virtut d’aquest acord la prioritat en les decisions polítiques han de passar a ser les persones i no les coses, i els polítics han d’assolir la condició de servidors públics al servei del seu país, governant amb transparència, donant exemple amb uns comptes clars i a la vista, i administrant amb saviesa i honestedat els escassos recursos que han quedat -hi ha un deute de 40.000 milions d’euros- després de tants anys de saqueig i balafiament. Sense oblidar que s’han d’exigir les responsabilitats que pertoquin a tots els corruptes, obligant-los a retornar a la societat valenciana fins a l’últim cèntim.