Congelar les pensions no és sols una política típica de les pitjors dretes, sinó sobretot pròpia de mals polítics. No se sol esmentar, però un dels factors que van propiciar, l'any 2018, la caiguda del govern de Mariano Rajoy (o el que és el mateix: l'èxit de la moció de censura presentada per Pedro Sánchez) va ser la seva gasiva gestió de les pensions. Com que és un dels polítics amb la cara més dura que ha donat la política espanyola en els darrers vint anys, i ja és dir, Rajoy solia afirmar que les apujaven cada any, però la realitat era que les tenien congelades i les actualitzaven el mínim a què estaven obligats per llei. Això va fer néixer un moviment de pensionistes que sortien als carrers a protestar, i que solien rebre Rajoy amb manifestacions i pancartes allà on anés del territori espanyol. La dreta els va batejar com a iaioflautes, per enfotre-se'n, però ells es van apropiar l'insult, el van capgirar i el van fer seu. Van resistir i van contribuir decisivament a fer caure un govern basat en l'abús de poder i l'atropellament de drets i llibertats.
Junts argumenta el seu vot al ple del Congrés de dimecres passat en el fet que, juntament amb les mesures socials, amb el decret òmnibus el govern del PSOE pretenia fer passar de sotamà “altres temes que només els convenen a ells”. Com que no han aclarit quins, ens hem quedat en la incògnita. Potser es tractava del retorn del palauet de l'avinguda Marceau de París al PNB, molts anys després que fos ocupat pels nazis i després posat en mans de la dictadura franquista. El retorn al PNB, que en el seu moment va llogar l'immoble com a seu del govern basc a l'exili, molesta fortament el PP, com es va veure en l'agra topada de dimecres entre Miguel Tellado i Aitor Esteban.
La qüestió és que, en aquesta etapa de Junts al Congrés dels Diputats, en què els postconvergents s'han declarat lliures d'apuntar-se a cap “bàndol espanyol”, com ells en diuen, els seus vots s'han sumat als de la dreta i la ultradreta espanyoles casualment (perquè ha de ser una casualitat) sempre que es voten mesures socials, sigui una llei per regular els lloguers de temporada, sigui un decret per actualitzar les pensions o allargar les bonificacions al transport públic, entre d'altres. Però no relacioneu per favor Junts amb PP i encara menys amb Vox, perquè seria ofensiu i propi de gent poc entenimentada.
L'acció política se sol fer d'acord amb uns determinats interessos. Per això, la pregunta pertinent davant de qualsevol decisió política és la clàssica Cui prodest?, que també serveix per reconstruir el mòbil d'un crim. Vol dir “A qui beneficia?” Fer Espanya ingovernable fa feliços els independentistes a qui ja només els queda això. Ara bé, desestabilitzar un govern amb una majoria tan precària com la de l'actual govern espanyol és fàcil. Potser no ho seria tant en un govern amb una sòlida comunió d'interessos, com la que uniria PP amb Vox. Segur que, arribat el moment, sabrien reconèixer el suport de Junts i les seves votacions valentes en favor dels interessos de Catalunya.
