És freqüent veure al transport públic o als restaurants la funció de canguratge que compleixen els dispositius digitals. Ho he vist fins i tot en parcs i he sentit famílies que presumeixen que abans dels tres anys els seus fills ja saben utilitzar Netflix. Més amunt he dit freqüent i no normal de forma deliberada, perquè que sigui habitual no ho converteix en normal o desitjable. Hem arribat a uns nivells de sobreexposició digital infantil preocupants, incrementats especialment durant els confinaments. Les raons són múltiples i comprensibles, però ara que comencem a tenir evidències de quin és l’impacte que això té en el desenvolupament de les criatures, parlem-ne. Aprofitant el Dia Mundial d’Internet (que ha sigut aquest 17 de maig) obrim el debat: quins són els nostres hàbits digitals, i en conseqüència, com eduquem?
Els dispositius digitals els tenim a mà, ofereixen un univers de recursos diferents i són uns aliats infal·libles si necessitem que la criatura estigui entretinguda o quieta una estona. Tant serveixen quan estem fent la sobretaula com quan necessitem acabar de respondre uns e-mails urgents de la feina. Un altre clàssic és fer-los servir com a recompensa per incentivar que mengin. Comptar amb les pantalles com a mitjà habitual, especialment en la franja entre 0 i 3 anys, és poc recomanable perquè distorsiona el desenvolupament cerebral, visual, físic i també psicoemocional. Sobreestimula alguns comportaments mentre inhibeix la interacció amb l’entorn des de la curiositat, l’observació i la satisfacció dels descobriments.
No hem d’oblidar que el món digital està refinadament dissenyat per ser una font de llum, color i moviment que atrapi els nostres sentits (també en l’adultesa) fins al punt d’hipnotitzar-nos. Afortunadament som cada vegada més conscients que estem posant en joc la nostra atenció i facilitant que algú altre es lucri vigilant-nos. Ens preocupa l’ús que adolescents i joves fan dels seus dispositius perquè la manca de límits i autocontrol es fa evident quan tenen el seu primer mòbil, però ens oblidem que l’educació digital comença molt abans que li plantem una pantalla davant. Tenint en compte que aprenem per imitació i eduquem amb l’exemple, els fonaments d’aquesta higiene digital arrenquen quan la criatura veu com ens relacionem amb els dispositius.
Per totes aquestes raons i perquè és clau preservar la primera infància de l’abús de dispositius digitals, ens hem reunit un grup d’especialistes de diferents àmbits per crear un Manifest d’Infància i Pantalles. Són 10 mirades que des de l’àmbit de la salut, la neurociència, l’educació i les ciències socials ens hem plantejat què caldria canviar per garantir una infància digitalment saludable. Proposem diverses línies d’acció orientades especialment a institucions amb voluntat constructiva.
No és fàcil créixer i educar en un món digital, amb totes les oportunitats i els riscos que comporta. Les situacions de cada llar són variades i diverses, però la sensació de desorientació i de tensió permanent per la gestió del temps i els espais de connexió és transversal i compartida. Afortunadament cada vegada les famílies comencen a buscar referents en edats més primerenques, especialment aquelles que ja tenen fills més grans i amb els següents no volen arribar tard.
La prevenció no pot dependre només de les famílies, entre altres coses perquè falta acompanyament i unes polítiques adequades per a la conciliació familiar. En un sistema en què la criança és allò que queda a l’ombra de la productivitat, és un privilegi a l’abast de poques llars poder educar des de la presència i la consciència que requereix cada etapa. Cal, doncs, una solució sistèmica, basada en la comunitat que envolta les famílies i la criança. Aquí comptem amb l’entorn educatiu però també amb professionals de la salut. De la mateixa manera que ens orienten sobre les necessitats alimentàries o de descans, ens haurien de poder aconsellar sobre hàbits digitals a mesura que creixen. Tot això basat en recerca, esclar, que caldria ampliar més enllà de la demonització del temps de pantalla. Volem també conèixer les oportunitats dels bons usos i les millors condicions per aprofitar-les, perquè n’hi ha i són el que volem oferir. I, per últim, una crida a la indústria: exigim una regulació en què no sigui legal crear aplicacions i continguts amb la finalitat última de recollir dades de la futura clientela des del bressol. Si volem una ciutadania digital saludable i empoderada, apostem per una educació digital progressiva i responsable.
