“Quan vam arribar, els Estats Units estaven de dol, poc després que Kennedy fos assassinat. Potser els Estats Units necessitaven alguna cosa com els Beatles per aixecar-se de bon matí i pensar que la vida continua”, diu Paul McCartney en el documental Beatles’64. Produït per Martin Scorsese, repassa el primer viatge de la banda a Nova York. El documental arrenca amb un collage de discursos de Kennedy que sintetitzen els grans reptes als quals aspiraven els Estats Units en aquella dècada: la lluita pels drets civils, el progrés industrial, les missions espacials... Però el trauma per la mort del president va escapçar temporalment les il·lusions.
Enmig d’aquest moment convuls, la beatlemania va irrompre a Nova York. Beatles’64 (Disney+) retrata els catorze dies de viatge d’una manera privilegiada. El documental se serveix d’un material extraordinari que van gravar aleshores Albert i David Maysles seguint McCartney, Lennon, Starr i Harrison de molt a prop. Van compartir amb ells cotxe, sales d’hotel, sessions fotogràfiques i l’actuació a l’Ed Sullivan Show. Es recull també el testimoni dels fans d’aquella època (alguns de cèlebres) que recorden aquella primera visita dels Beatles, alguns a primera fila de les portes del seu hotel. Era l’època del I wanna hold your hand, Please, please me i She loves you.
Les imatges d’arxiu complementàries mostren l’impacte que el programa d’Ed Sullivan va tenir a les llars nord-americanes i els atacs d’histèria de les fans al carrer esperant poder tocar els seus ídols. Es constata la dualitat entre el furor descontrolat de les generacions més joves i les reticències i el sarcasme del món adult. El documental inclou unes velles declaracions de Leonard Bernstein, aleshores director de la Filharmònica de Nova York, davant d’aquell fenomen: “Molts pares intenten fugir d’aquesta música i la prohibeixen dient que és sorollosa, inintel·ligible i immoral. Jo, ni n’he fugit ni l’he prohibit. Ni com a músic ni com a pare. Crec que aquesta música pot ensenyar-nos alguna cosa rellevant com a adults, i el més intel·ligent seria no evadir la realitat”.
Beatles’64 serveix per identificar un moment de fascinació recíproca. La de Nova York pels Beatles però també la dels Beatles pels Estats Units. El grup encara mostra certa sorpresa davant el seu èxit, encara semblaven gaudir de la fama i del joc de vanitats que van crear amb altres estrelles de la música que, assabentades de la seva presència a l’Hotel Plaza, van anar a trobar-los. Beatles’64 és la prova gràfica d’un moment de renovació cultural pel que fa a la música, la moda, el pensament i els mitjans de comunicació. No és només un anecdotari dels Beatles i les històries personals dels seus admiradors. És la posada en escena d’un moment de transformació social, i tant les imatges com el testimoni de McCartney i Ringo Starr ho confirmen.
Tal com vaticinava Bernstein en el seu moment, Beatles’64 mostra aquell bocí de realitat que, des del punt de vista actual, té els ingredients essencials per ser considerat un moment històric.
