La premsa moderna ens permet un joc impensable, esclar, quan vaig començar a publicar (sense internet ni diaris online): comentar les notícies i llegir-ne els comentaris. Al meu article d’ahir, "Netanyahu i un arbre", hi llegim: “Si en el seu temps algú haguera ordenat matar la cúpula del partit nazi, ¿hauria estat bé o malament? En la foto, Netanyahu està a punt d'ordenar matar la cúpula de Hezbollah; i en únic edifici”.
És una pregunta filosòfica molt interessant. Hauries matat Hitler si n’haguessis tingut l’ocasió? Si la resposta és sí, també contestaries sí en el cas de Franco? Probablement la resposta és la mateixa. I en aquest cas s’entén, doncs, que et pugui semblar bé que ETA fes volar pels aires el cotxe de Carrero Blanco amb ell a dins. Si dius sí a Hitler però no a Franco, o sí a Hitler, sí a Franco i no a Carrero Blanco, penses, potser, en “jerarquies”. Llavors, no et pot semblar bé matar “la cúpula” de Hezbollah perquè dins de l'edifici hi podria haver una secretària o un cuiner.
Si continuem fent-nos preguntes, hauries matat també Eva Braun i Carmen Polo, si n’haguessis tingut ocasió o no s'hagués pogut evitar? Si la resposta és sí, consideres correcta la mort dels Ceaucescu, ell i ella. I consideraries correcte matar també la filla dels Franco, si no s’hagués pogut evitar? Consideres correcta una matança com la dels Romànov, doncs.
En el meu cas no considero que hi hagi cap causa que valgui la meva vida, excepte la defensa dels meus éssers pròxims. Com que cap causa val la meva vida, tampoc arriscaria la vida de ningú per cap causa. Amb això vull dir que en la causa entre l’Estat d’Israel i Palestina hi veig un cactus amb moltes punxes, però quan en la causa hi ha un sol nen mutilat, famolenc, espantat, expatriat, orfe o tot alhora, ja no puc pensar en raons. Llavors només veig el nen, i el cinisme governant m’entra per les orelles com un tinnitus insuportable.
