BCN World: no comencem bé
“L’obstinada aplicació del pla, el no modificar-ne res sense profund estudi, farà que, a poc a poc, els elements que avui es combaten desfermats sobre el paisatge s’ordenin i es respectin entre ells. Per això, repeteixo, cal tenir la voluntat de seguir de dret envers la direcció que el pla territorial indica: res de desviat, ni cap esforç que sigui perdut”.
Nicolau M. Rubió i Tudurí
Fa unes setmanes es va aprovar la llei per a la instal·lació de BCN World. Com ja és conegut, la llei remet a un futur pla director urbanístic la regulació concreta de la zona, és a dir, la classificació com a sòl urbanitzable, la distribució dels usos principals i complementaris, l’edificabilitat, etc. El procés legislatiu ha estat peculiar, s’ha modificat una llei -la de centres recreatius i turístics, de 1989- i, a la vegada, s’han previst excepcions per encabir BCN World en aquesta llei i, més concretament, a l’àmbit del centre recreatiu i turístic de Vila-seca i de Salou.
Aquestes excepcions han fet que algunes determinacions generals hagin decaigut -els límits d’edificabilitat residencial i de densitat màxima d’habitatges- o no s’hi hagin adaptat, com ara la previsió de condicionar les llicències residencials i hoteleres a l’efectiva realització de l’ús principal, aleshores el del parc d’atraccions, i deixen molts interrogants al futur pla director.
Entrar ara a especular -verb oportú- com serà aquest pla és complicat, sobretot perquè el coneixement que hi ha sobre què és BCN World és molt limitat, si més no el coneixement públic. Sabem que hi haurà un màxim de sis casinos, amb hotels inclosos, i que no hi haurà parcs d’atraccions i sí zones comercials i de convencions. La resta és una incògnita. ¿Habitatge turístic? ¿Més hotels? ¿Teatres, cinemes i restaurants? Tenint en compte que parlem de 247 hectàrees, i que la zona on sembla que s’ha d’instal·lar la part dels complexos turístics amb casino n’ocupa unes 60, són moltes incògnites i moltes hectàrees per omplir no sabem amb què.
La resposta fàcil és dir que això ho concretarà el pla director. Efectivament, així haurà de ser, però el procediment seguit fins ara ha fet que s’hagi escamotejat el necessari debat públic sobre què volem fer i com en aquesta part del territori. A Catalunya tenim -afortunadament!- un bon conjunt d’instruments -normatius i aplicats- de planejament. Fa pocs anys, i després de massa temps esperant, vam culminar la totalitat del planejament territorial, com a marc orientador dels creixements, dels espais a preservar i de les infraestructures. I ara s’introdueix un element trencador d’aquest planejament i, el que és més preocupant, es dóna el senyal que no cal patir, que si algú vol fer alguna cosa que no està d’acord amb el planejament es canvia tot el que calgui. Crec que és un mal senyal, i fereix greument una cultura del planejament que ha costat molt d’introduir. De vegades sembla que no tinguem en compte que el planejament també és llei. Quan els promotors d’Eurovegas van demanar excepcions legals en matèria de tabac o de relacions laborals, hi va haver una saludable reacció en contra. Doncs bé, demanar canvis substancials en el planejament -i passar d’una edificabilitat de 495.000 m de sostre a no sabem quants milions de més una modificació molt substancial-és, també, demanar lleis a mida, i igual de greu.
Aquesta ha estat la primera víctima que ha causat BCN World: considerar que el planejament és el simple revestiment tècnic i jurídic de decisions territorials preses al marge, en lloc del procés democràtic mitjançant el qual una societat acorda com ha de tractar i endreçar el seu territori, i assenyalar el marc al qual s’han de cenyir les iniciatives. Si algú vol instal·lar una activitat, ha de buscar aquells llocs que col·lectivament s’han considerat idonis -per accessibilitat, condicions naturals del terreny, complementarietat d’usos- i triar el que més li convé, no buscar el terreny més barat i després exigir que li posin en solfa, perquè això anul·la tota la capacitat d’endreça, de previsió i d’ordre del planejament.
Els ciutadans no hem tingut, doncs, l’ocasió d’avaluar si el model territorial que es desprèn de BCN World ens convé o no, i contrastar-lo amb el model que tenim ara, que pot estar subjecte a canvis, naturalment, però no posant el carro davant dels bous. No ho hem pogut fer perquè ja s’ha decidit, com la reina d’Alícia en terra de meravelles, que dicta sentència abans del veredicte. I, de moment, una sentència amb moltes incògnites. No comencem bé.