La BBC ha celebrat els setanta anys de regnat de la reina Elisabet II amb una programació especial. En les cobertures en directe dels actes oficials del Jubileu s’ha fet evident una escrupolosa sintonia entre el Palau de Buckingham i la cadena perquè la festa arribés a les llars de la Commonwelth amb intensitat i emoció. Les càmeres, la realització i els comentaristes han sigut rigorosos però reverencials, tant en el Trooping the Colour, la desfilada oficial en què s’exhibeixen els diferents regiments de l’exèrcit britànic, com en l’acte d’inauguració de l’aniversari, una encesa simbòlica de fanalets.
A més, diferents documentals han resumit la trajectòria de la reina des d’una perspectiva més històrica. The queen: 70 glorious years, per exemple, ha reunit algunes celebritats del país explicant vivències personals relacionades amb la monarquia. Es feia evident l’esforç per triar testimonis que representessin la diversitat racial del país. Un aspecte que, en diverses ocasions, no s’ha tingut en compte a l’hora de parlar de la Corona.
El més còmic i ensucrat han sigut les adaptacions que els programes habituals de la cadena han fet per homenatjar la seva reina. The repair shop, un espai en què diferents artesans del país restauren, arreglen i fabriquen objectes, han fet un especial amb creacions d’homenatge a la Corona. El plat fort, però, era la reparació d’un llum d’oli que, diàriament des de fa 103 anys, es fa servir per tancar la Torre de Londres. El membre de la guàrdia que s’encarrega cada vespre de la cerimònia de les claus portava el fanal, malmès pels tràfecs quotidians. Altalent showThe Jubilee pudding, un jurat d’experts ha escollit el guanyador entre cinc pastissers finalistes del país que han competit per elaborar les postres del Jubileu.
Però el més sorprenent ha sigut un documental realitzat a partir de les pel·lícules domèstiques enregistrades per la mateixa reina Elisabet II. AElizabeth: the unseen queen han mostrat unes filmacions inèdites, magnífiques i perfectament conservades. Algunes gravades fins i tot per Jordi V i Jordi VI, l’avi i el pare de la reina. Amb un muntatge molt auster però alhora delicat i acurat han mostrat el que la mateixa reina ha definit com“the fun behind the formality”, la diversió darrere de la formalitat. La locució, amb la seva veu, explica: “Quan coneixes la persona que hi ha a l’altra banda de l’objectiu, aguantant la càmera, hi ha un component afegit d’intimitat”. Elisabet II cita una frase del seu primer primer ministre, Winston Churchill, per explicar que no cal observar el passat amb nostàlgia: “Com més enrere mires, més lluny hi pots veure”. Les constants referències al futur no han sigut casuals. Aquestes bambolines del Palau de Buckingham i la monarquia, acompanyades per passatges del diari personal de la reina, tenen un valor documental i emocional, fins i tot pòstum, que aporten una dosi d’humanitat a una institució que, en algunes èpoques, n’ha demostrat poca.
En tot cas, el plantejament televisiu de la BBC el que segur que ha aconseguit és saturar els sectors més republicans del país, que deuen estar del Jubileu fins al capdamunt.
