El rei Carles ha posat fil a l’agulla en el tractament per al càncer que li han diagnosticat. Però més enllà de les qüestions mèdiques, la casa reial haurà de gestionar les que tenen a veure amb els mitjans de comunicació. Dilluns, poques hores després de l’anunci de Buckingham Palace, el principal informatiu d’anàlisi del vespre de la BBC, el Newsnight, abordava les conseqüències de la malaltia del monarca. “Quins efectes tindrà aquest diagnòstic?” es preguntava la presentadora Victoria Derbyshire. El programa va convidar l’exsecretari de premsa dels actuals monarques, Julian Payne. També la directora del Maggie’s Cancer Charity, l’associació de lluita contra el càncer que presideix la reina Camil·la. I també la periodista especialitzada en casa reial del The Sunday Times Roya Nikkhah. Durant la conversa, la presentadora repetia una frase com una fórmula que ja s’havia fet popular. Parlava d’una “família reial reduïda” després de la intervenció quirúrgica de Kate Middleton i el càncer del rei. Els representants oficials en actiu s’han reduït, i això destil·la un cert temor social sobre la fragilitat de la institució. Fins i tot ho plasmaven en un gràfic visual on els rostres de les dues baixes mèdiques passaven a un to gris, com si es desactivessin.
El debat se centrava en un dilema gairebé periodístic. La malaltia no la consideren motiu d’interès on s’hagi de furgar, però, en canvi, sí que té conseqüències públiques i, per tant, se n’ha d’informar.
La narrativa es construïa des d’una voluntat reflexiva i no alarmista. L’anunci del rei es valorava com la prova del seu compromís amb la transparència i la modernització. La malaltia es tractava com un factor de proximitat amb la ciutadania (el càncer és transversal i afecta reis i súbdits) i també com una oportunitat de divulgació mèdica no catastrofista. També es posava la lupa sobre el rol de Camil·la i la capacitat per afrontar en solitari el seu paper. I una idea que es repetia constantment: la frustració del rei per aquesta circumstància i la seva addicció a la feina com un incentiu durant el tractament i la convalescència.
El relat grinyolava a l’hora de fer valoracions des d’una perspectiva històrica, gairebé en forma de fatalitat. Les imatges de la coronació del monarca ara agafaven un nou significat, gairebé d’obituari: “Va esperar 73 anys a aconseguir la feina de la seva vida. Ara, disset mesos després d’aconseguir-la, el rei Carles ja ha hagut de retrocedir”. El mateix vídeo resumia la feina feta fins ara, com una mena de llegat que adquiria una dimensió pòstuma. L’especulació sobre la necessitat d’una regència també semblava descomptar el monarca abans d’hora.
L’endemà al matí, la BBC plantejava un programa especial: Your questions answered. Des de davant de Buckingham Palace, una presentadora recollia les preguntes que feien arribar els espectadors respecte a l’anunci de la corona, i un oncòleg, una historiadora i una experta en casa reial les contestaven. Vocació de servei. La BBC, la tele pública, com el primer remei per al rei i per a la ciutadania.
