El grotesc protocol antiavortista implantat pel govern de PP i Vox a Castella i Lleó ha dut tot d'una a un enfrontament polític entre aquest govern autonòmic i el govern espanyol, enfrontament que amenaça, naturalment, de judicialitzar-se: el govern d'Espanya va parlar d'acudir als tribunals si l'executiu presidit per Alfonso Fernández Mañueco persistia en la seva voluntat d'anar endavant amb aquesta mesura d'extrema dreta, mentre que des del PP (des del PP, no des de Vox) han negat que ells contravinguin la llei i han desafiat la Moncloa amb anar als tribunals si veuen que se'ls envaeixen competències. La cosa no queda clara, perquè el vicepresident del govern de Castella i Lleó que defensa més abrivadament el protocol, un tal Juan García-Gallardo, de Vox, afirma que és de compliment obligatori per als sanitaris de la comunitat autònoma des d'aquest dilluns, mentre que el president, el mencionat Mañueco, sosté el contrari, que no és d'obligat compliment. Mentrestant s'han sentit fins i tot rumors que apunten a l'aplicació del 155 per fer saltar una estona pels aires l'autogovern de Castella i Lleó. Només com a darrer recurs, això sí, perquè atacar els drets fonamentals de les dones és molt menys greu que pretendre celebrar un referèndum d'autodeterminació, on van vostès a parar.
El cas torna a fer palès un seguit de coses que no per sabudes deixa de ser necessari subratllar. Primer: un dels objectius preferents de l'extrema dreta espanyola segueixen sent les dones, els seus drets civils i les seves llibertats ciutadanes; tot i que hi ha més aspectes del seu ideari que van en la mateixa direcció, aquest odi contra les dones ja converteix Vox en un partit radicalment antidemocràtic. Segon: ens hem acostumat a aquesta divisió que reserva a Vox el rol d'extrema dreta i concedeix al PP el de la dreta democràtica, però el que és cert és que el PP arribarà a tots els acords de govern que calgui amb Vox en tots els nivells de l'administració, des del municipal fins al govern d'Espanya, passant naturalment per autonomies, consells insulars, cabildos i el que se'ls posi al davant. No ho dubtaran ni un instant, i, allà on Ciutadans (ara suposadament renovada després de les primàries i el congrés de la setmana passada) obtingui representació, allà hi seran per fer de tercera pota dels governs ultra que es puguin formar.
La tercera cosa és que, previsiblement, aquests governs serien a la italiana, és a dir: d'ideologia netament ultradretana, però guardant les formes institucionals. No es tractaria de donar cops d'estat ni de tombar la Constitució per instaurar una dictadura, sinó de fer servir els poders de l'Estat al servei de les seves idees, i donar d'aquesta manera a aquestes idees un vernís falsament democràtic. Com s'ha anat fent fins ara, però de forma encara més descarada, amb especial incidència en el poder judicial. L'endarreriment que significaria això en tots els aspectes (polític, cultural, social, econòmic) l'hauríem de pagar els súbdits del Regne d'Espanya durant molt de temps.
