La batalla de La Seu (1922)
Peces històriques
Article de Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949) signat amb el pseudònim Fulmen a La Campana de Gràcia (30-IX-1922). Avui fa cent anys de la publicació d’aquest text d’ironia punyent i reeixida. Fa una al·lusió al desastre d’Annual, derrota militar espanyola al Marroc l’agost de 1921. Van morir en la batalla uns 11.500 soldats de l’exèrcit espanyol. Acudit gràfic de Tomàs Pellicer a El Imparcial (8-XI-1921) relatiu a la crisi de confiança en el règim monàrquic causada pel desastre d’Annual. Traducció pròpia del peu del dibuix: “Don Patricio investiga. Està vist; aquí trobaré de tot, llevat de responsabilitat”. Font de la imatge: Biblioteca Nacional d’Espanya.
No es tracta, amics, de cap episodi retrospectiu de les guerres carlines. Es tracta d’un fet modern i recent. A Madrid han començat l’ofensiva anticatalana sobre un nou front: el de la ramaderia. I la batalla que el poder central donà el passat diumenge a La Seu d’Urgell fou una ràpida victòria espanyolista. La Mancomunitat de Catalunya havia organitzat a La Seu un concurs de bestiar boví i porquí. Però els concursos ramaders de la Mancomunitat resulten subversius. Els ministres, els governadors civils, els funcionaris i la força armada del poder central s’han proposat d’impedir aquesta feina subversiva. Per a cohonestar l’actitud obstruccionista desenterren articles de reglaments antiquats i publiquen Reials ordres. S’excusen en menuts detalls reglamentaris i volen fer veure que es preocupen de l’estat sanitari del bestiar a Catalunya. Simples pretextos sense cap vàlua. De l’aspecte higiènic dels concursos, la Mancomunitat en té prou cura. En canvi, l’Estat central i els seus funcionaris tenen abandonats molts dels serveis higiènics que els pertoquen, i no ja solament pel que fa referència al bestiar, sinó també pel que es refereix a les persones. Aquí tenim, ben a prop, el cas de l’epidèmia palúdica del Prat del Llobregat i dels pobles de la rodalia, epidèmia que ha esclatat i es manté per culpa de l’Estat central i dels seus representants a Catalunya, i que no ha pres major increment gràcies a l’acció del Servei Sanitari de la Mancomunitat, que ha destinat a la zona de les febres diversos metges i brigades. Ara els senyors inspectors provincials d’Higiene pecuària volen intervenir en l’organització dels concursos de la Mancomunitat. Alguns d’aqueixos senyors són castellans, pertanyen a l’exèrcit burocràtic d’ocupació destinat a Catalunya. I un d’ells, l’inspector de Barcelona –creiem que es diu Luque– protestava no fa gaire del fet que en els concursos de ramaderia de la Mancomunitat s’usés la llengua catalana. Tot plegat, una altra explosió d’anticatalanisme. Els anticatalans han guanyat contra les vaques lleteres i els porcs d’engreix la batalla de La Seu. Però dubtem que aquesta victòria sigui una suficient compensació de la derrota d’Annual.
