Basat en fets reals però explicat diferent

És molt difícil trobar un true crime que abordi l’assassinat de les dones sense construir un relat morbós en què la víctima queda reduïda a una fotografia clavada amb una xinxeta en un plafó de suro. Movistar+, però, acaba d’estrenar una sèrie danesa que s’allunya de totes les convencions del gènere gràcies a un guió arriscat però molt efectiu. De fet, a Dinamarca s’ha considerat la millor estrena televisiva del 2020. El creador, guionista i director de la sèrie es Tobias Lindhom, guionista també de la tan celebrada Borgen. The investigation: El caso del submarino es basa en un fet terrible que es va produir el 10 d’agost del 2017 i que va tenir repercussió internacional. La periodista sueca Kim Wall va ser assassinada, esquarterada i llençada al mar des d’un submarí de fabricació casolana. Ella havia quedat amb el fabricant de l’embarcació per entrevistar-lo. The investigation marca les diferències amb tota la resta de produccions sobre crims reals perquè fa honor al títol: se centra de manera única i exclusiva en tots els professionals que van dur a terme la investigació del cas durant vuit mesos: el munt de professionals implicats i l’impacte que va tenir en les seves vides. Per tant, els únics protagonistes són els policies de Copenhaguen, els equips de submarinisme, els especialistes que van consultar, el fiscal i el forense. Mai, en cap cas, es reconstrueix dramàticament l’assassinat de Kim Wall. Mai es ficciona el personatge de la víctima ni tampoc el de l’assassí. D’ell no se’n pronuncia ni tan sols el nom. Cap detall que pugui donar repercussió mediàtica a l’assassí real ni al seu modus operandi. Tampoc es dramatitza res que tingui a veure amb el cadàver: ni fotografies escabroses, ni autòpsies, ni proves, ni tan sols imatges de l’interior del submarí o cap de les eines que es van fer servir per matar-la. En canvi, sí que reflexiona sobre el paper dels mitjans de comunicació en casos com aquest. The investigation té les característiques dels thrillers nòrdics: una atmosfera inquietant i freda, un ritme lent, una tensió ambiental reforçada per una música intranquil·litzadora d’instruments de corda, i uns enquadraments amb il·luminació tènue que potencien el patiment emocional i l’abatiment dels personatges. Són sis capítols de quaranta-cinc minuts que et fan venir moltes ganes de descobrir de quina manera es va aconseguir inculpar un autor clar però difícil d’acusar amb contundència. Tampoc s’estigmatitza la víctima. Al contrari. El cap de policia destaca: “Ella no va fer res mal fet. Era curiosa, forta, confiada i valenta. Tot el que volem que siguin els nostres fills”. Només al final s’homenatja la víctima recordant la seva trajectòria professional i el seu llegat, subratllant que aquesta era la vida important i no pas la de l’assassí. Una sèrie basada en fets reals però explicada d’una manera molt diferent i que hauria de servir de model per trencar la terrible inèrcia mediàtica de la fascinació pels assassins de dones.