'Barri Sèsam' al 'Telenotícies'
Dimarts al migdia, al Telenotícies, Francesc Mauri feia una demostració a Xavi Coral per explicar els riscos per a la salut de la contaminació atmosfèrica. Mauri va col·locar dues ampolles de vidre a la taula de l’informatiu. L’attrezzo, per cert, era força galdós. Una ampolla estava plena d’aigua i l’altra, buida. “¿Saps quin fluid és aquest?”, li va preguntar a Coral assenyalant amb murrieria la que no tenia res a dins. Coral li contestava que no ho sabia i Mauri, cofoi, li responia amb audàcia: “És aire!” “¿Tu et beuries aquesta aigua neta?”, li preguntava aleshores al presentador de les notícies. I Coral deia que sí. A continuació, Mauri hi posava un grapat de terra a dins i remenava l’ampolla: “¿Ara te la beuries?”. Òbviament Coral deia que no. “Tindries una mica de mal de ventre i potser unes cagarrines”, l’advertia amb saviesa l’home del temps. Les explicacions, pròpies d’un programa de ciència per a infants de primer de primària, continuaven avançant: “Aquest fluid és aire, però l’he agafat de fora, d’un tub d’escapament, imaginem. Te’l beuries?” Coral, obedient, tornava a dir que no com un bon alumne. I aquí arribàvem al clímax de l’experiment. Mauri ens revelava com un heroi la gran moral de l’experiment: “¡Doncs te l’estàs bevent vint-i-quatre hores al dia! Els pulmons no tenen capacitat per filtrar partícules tan petites, van a parar al reg sanguini, al cervell, a tot arreu... però és transparent”.
La lliçó ens va quedar claríssima. Moltes gràcies. Sort que en Mauri ens ha salvat de la ignorància, perquè, si no hauríem anat inhalant els tubs d’escapament per oxigenar-nos els pulmons.
Segurament els espectadors del Telenotícies hauríem entès els riscos per a la salut de la pol·lució sense aquella posada en escena i la conversa digna de Barri Sèsam amb exemples visuals de buit i ple, brut i net, gran i petit, bo i dolent. Aquesta necessitat d’amenitzar els informatius, fer que hi passin coses diferents per cridar l’atenció de l’espectador, ens està portant a la tonteria. És lloable l’esforç diari per fer atractiu el Telenotícies, s’agraeix la voluntat d’innovar i és important que sempre es tingui present el deure de ser clars per a l’audiència. Però no ens passem. Això era digne del Más vale prevenir dels anys vuitanta a TVE amb el Dr. Sánchez Ocaña. Una cosa és ser pedagògics i l’altra és fer-nos sentir que ens han d’explicar la realitat com si fóssim rucs.
Crims amb denominació d’origen
L’adaptació de Crims al castellà per a Movistar+ ha implicat una lleugera diferència en les introduccions del programa. L’esponja del micròfon de Catalunya Ràdio s’ha girat lleugerament perquè no es vegi el logo de l’emissora en la versió per a Espanya. Després de la bona acollida dels quatre episodis sobre el cas de la Guàrdia Urbana i Rosa Peral, Movistar+ emetrà la primera temporada del true crime. És possible que l’espectador se sorprengui al descobrir que tots els episodis estan centrats en assassinats amb denominació d’origen català. A ulls d’Espanya, Catalunya semblarà l’autonomia amb l’índex de criminalitat més elevat del país...
