La Fórmula 1 ha arribat a Barcelona. Des de dimarts a les 4 de la tarda i fins i dijous a les 6 del matí hi haurà canvis de rutes en el transport públic, restriccions al vehicle privat i prohibicions de pas per als vianants al passeig de Gràcia. A les hores prèvies a l’exhibició, l’Ajuntament aconsella evitar circular amb vehicle privat pel districte de l’Eixample, en el tram comprès el carrer Urgell i el passeig de Sant Joan.
Ordenar unes afectacions d’aquesta magnitud a la mobilitat de centenars de milers de persones per una simple exhibició automobilística és no entendre els signes dels temps. Just quan estem pacificant la ciutat no podem oferir-la en safata de plata al soroll i la velocitat.
Però, sobretot, és no entendre l’estat d’ànim del carrer. La vida a Barcelona ja és prou complicada com perquè algú disposi del temps, de l’espai públic i de la paciència de la gent per sortir a les fotos, com si Barcelona no sortís ja a totes les fotos.
L’Eixample veu desaparèixer el comerç i la gastronomia locals, substituïts per franquícies i brunchs. Quan la ciutat expulsa els seus fills perquè els lloguers són impossibles i la compra d’un pis una quimera, què vol dir exactament l’alcalde Collboni quan diu que tot aquest trasbals “aporta valor”? Si els barcelonins no noten els avantatges, si el davant de la casa Batlló ja està com un ou cada dia com si fos la plaça de Sant Marc, de què serveix ser un aparador?
Una cosa és habilitar un espai a la plaça Catalunya per exhibir-hi monoplaces i una altra és asfaltar de nou el passeig de Gràcia i tallar-lo dos dies al trànsit perquè hi circulin en un circuit de 630 metres uns bòlids que no poden circular pels carrers per raons òbvies.
I per favor, que no ens confonguin amb l’èxit popular que pugui tenir l’exhibició. L’expressió “pa i circ” té més de dos mil anys.
