Un estudiant de quinze anys em comenta tan tranquil que fa mesos que els seus treballs escrits els hi compon el ChatGPT i que de moment està traient bones notes. “Jo li poso el que em demanen i ell m’ho resumeix molt millor i més ràpid que si jo hagués hagut de buscar-ho a Google. I, a sobre, ho entenc”.
L’ús de la intel·ligència artificial (IA) ja és present i l’educació s’enfronta a un canvi de model pedagògic que desafia segles de procediments en la transmissió d’informació. (Que després aquesta informació es transformi en coneixement està per veure, per bé que aquest problema no és nou, com bé sabem els que hem viscut l’època de l’aprenentatge memorístic.)
L’escola és només un dels molts espais que quedaran transformats per la IA i fer virar aquest transatlàntic no serà fàcil, sobretot en un món tan reglat per uns poders públics que no es distingeixen per la seva agilitat a l’hora d’adaptar-se als canvis.
El Mobile posa la IA a l’aparador aquests dies, i el Mobile posa Barcelona a l’aparador del prestigi firal, comercial i tecnològic un any més i tots els que calgui, perquè com diu algú que ho sap, el Mobile serà a Barcelona mentre Barcelona ho vulgui.
Però perquè això sigui així ha calgut preservar un model de governança de la Fira publicoprivat, sense ingerències partidistes, que ha pogut anar treballant per distingir quins sectors eren fonamentals per al futur i quins no tant (el Mobile ho era, oi?), de manera que deixessin un llegat no només a la Fira sinó a l’economia de la ciutat i al país en forma de noves activitats. Precisament, distingir què serà fonamental i què no és el que li toca ara a la societat i als governs davant la intel·ligència artificial que ja és aquí.
