Barcelona i les muralles

L'abril de l’any passat, en ocasió dels 200 anys de l’enderrocament de les antigues muralles, i aprofitant els actes que la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País va organitzar amb el tema Enderrocar les noves muralles, vaig publicar aquí mateix un article titulat “Enderrocant muralles invisibles”. 

Hi posava de manifest que el futur de la nostra ciutat havia estat compromès per l’existència d’unes muralles aixecades pels seus habitants, suposo que per raons defensives, que s’havien anat convertint en un obstacle per al seu creixement i per a l’augment del benestar dels seus ciutadans. Per tant, es van veure obligats a enderrocar-les. Comentava sobretot que actualment el creixement del benestar té una sèrie d’obstacles immaterials, i per tant invisibles, que jo vaig resumir en dos conceptes: la no sostenibilitat ecològica a conseqüència del canvi climàtic, i la no sostenibilitat social fruit de l’increment de les desigualtats tant de rendes com d’oportunitats per a tots. Demanava enderrocar una sèrie de muralles invisibles en el camp del consum i de la regulació, tant de l’economia com de la política. 

1. Muralles físiques, invisibles, i naturals. Una sèrie de polèmiques que hem estat observant i vivint aquests darrers anys al voltant de l’aeroport, del transport de Rodalies, de l’allargament d’autopistes, i de les dificultats per a l’accés a l’habitatge, junt amb una reflexió que he llegit fa uns dies de Miquel Puig i de Ramon Aymerich, em fan afegir als dos tipus de muralles que jo contemplava, un tercer: les muralles naturals. Una imatge molt simple que m’ha quedat gravada i que resumeixo així: les grans capitals europees (París, Londres, Berlín...) estan situades totes en el centre d’un gran espai planer, cosa que els ha ajudat molt en la seva expansió, però Barcelona ha tingut sempre al seu llevant una muralla d’aigua i a ponent una altra de muntanyes, fet que pot afegir més dificultats. Voldria comentar alguns elements d’aquesta situació, per veure que en les actuacions polítiques hem de tenir en compte la necessitat d’incorporar elements que puguin evitar o contrarestar aquesta realitat natural. Em centro en cinc punts: La insuficient realitat metropolitana, la mobilitat interna, la qualificació dels espais, l’accés a l’habitatge i l’accés a l’energia.

2. Barcelona metropolitana. Crec que per tal que Barcelona tingui un paper capital, que crec que pot aconseguir, en el Mediterrani occidental, així com en els Pirineus orientals, ha de configurar-se com una regió metropolitana d’unes dimensions i d’un pes molt superiors a les que té actualment, tant des d'un punt de vista demogràfic com econòmic. La futura àrea metropolitana ha de ser més àmplia que l’actual i ha d’integrar algunes de les comarques pròximes amb una estructura política molt més consolidada. Segurament l’Ajuntament barceloní, junt amb els de les capitals de comarca, hauria d’estudiar i proposar una fórmula prenent com a exemple les regions metropolitanes europees. En paral·lel s’hauria de fer front a una sèrie de problemes que ja he enunciat i que repetiré.

3. Mobilitat. Esclar que actualment el problema de la mobilitat interna per a les persones i les mercaderies no només no ajuda gens, sinó que pot arribar a fer impossible aquesta visió de futur. Com a exalcalde de la capital del Maresme, no puc oblidar els debats de fa ja 50 anys sobre el tema de la mobilitat en el Maresme i tinc l’evidència que l’augment de les infraestructures no ha significat pas una millora de la seguretat i la comoditat dels desplaçaments obligats. Les notícies que hom pot veure o llegir respecte del Vallès o del Garraf sembla que són del mateix color... Necessitem un nou pla d’infraestructures amb una visió més integrada des d'un punt de vista metropolità i més al dia des d'un punt de vista energètic.

4. Localització de les activitats. L’accés a l’habitatge és actualment un dels problemes principals per a una part important de la població, especialment els joves. També és clar que la distribució entre els espais on es pot viure i els llocs on es pot treballar té moltes conseqüències sobre els preus dels habitatges i les dificultats per accedir a les ocupacions presencials. Cal també una planificació més racionalitzada, més integrada, i amb més col·laboració en l'àmbit metropolità de les qualificacions dels espais urbans i dels terrenys de caràcter no urbà.

5. Energies netes. Les exigències derivades de la transformació energètica canviaran els llocs d’origen, els llocs de consum i els sistemes de transport de l’electricitat. La fotovoltaica pot reduir la necessitat d’un transport continuat cap als centres de la ciutat. L'eòlica canviarà el panorama dels espais, tant verds com marins, de Barcelona. En conjunt caldran més elements de transport d’energia des de fora dels límits de l’àrea metropolitana, com també des de fora de Catalunya.  

Aquestes i altres realitats exigeixen un esforç de revisió de la dimensió i profunditat de la futura AMB, tenint en compte els efectes d’aquestes dues muralles, visibles però poc considerades fins ara.