Barcelona pel Canvi, sí

L'admiradíssim Manuel Valls, que feia dies que no compartia tuits castissos des de les granges del carrer Petritxol, va decidir tornar a agafar el paracaigudes i fer alguna cosa, perquè el populatxo no l’oblidi. I vet aquí que va proposar retirar la Medalla d’Or de la Ciutat (de Barcelona) a Heribert Barrera “per xenòfob”. Manuel Valls, ahir, ja havia aconseguit tenir més protagonisme que el pregoner de la Mercè quan va exercir —amb mestratge— de crític literari. En Tortell Poltrona, pallasso que fa de pallasso per a nens com la nena que va ser Leonarda Dibrani, i que és barceloní de fa anys, va llegir, durant el pregó, una carta de Jordi Cuixart, tancat a la presó no sabem ben bé per què. En Valls va exclamar: “Això no és un pregó”, per, tot seguit, marxar. Però sens dubte, el gest no és tan contundent com el que ha comès amb la retirada de la medalla.

Suposo que el follet dolent que es cuida de Leonarda Dibrani, la nena gitana que ell va fer expulsar de França quan anava d’excursió en un autocar escolar, ha volgut venjança. Qui és que parla de racisme i xenofòbia? El crac que va expulsar milers de gitanos de França? Si no vols xenofòbia, tres tasses, devia pensar. I les ha tingut. L’amic Valls es va equivocar de Barrera. Ell va registrar la proposta a nom d’Heribert Barrera i López i no a nom d’Heribert Barrera i Costa, com tocava. No conec el pobre senyor Barrera i López, però ha estat protagonista involuntari de les burles de la gent dolenta, que sempre n’hi ha.

Jo, evidentment, no soc d’aquestes. L’error de Manuel Valls em sembla d’una coherència màxima. El seu decisiu partit polític, pagat amb la mica d’il·lusió que fa falta (ho vam llegir a l’ARA) per diversos empresaris generosos, es diu Barcelona pel Canvi. Heus aquí la raó. Quan diuen “Barcelona pel Canvi” volen dir, en realitat, “Barcelona pel Canvi de Nom”.