La Barcelona literària desconeguda

BarcelonaEl professor de la Universitat de Vic Llorenç Soldevila treballa des de fa més d’una dècada en un projecte insòlit i d’una gran ambició: cartografiar els llocs dels Països Catalans que han donat fruits literaris, sigui en forma de novel·la, conte, poema o article periodístic. “És una feina inacabable, amb la qual m’he proposat el repte d’incardinar les lectures al paisatge”, explica. Soldevila es va posar a treballar en el primer volum de Geografia literària l’any 2004. Onze anys després -havent fet centenars de lectures i d’excursions per fotografiar els llocs dels quals ha trobat exemples- ja ha publicat sis dels onze volums previstos: “Vaig començar amb les comarques barcelonines, vaig continuar amb les comarques tarragonines, i després d’explorar les Terres de Lleida em vaig adonar que tenia una quantitat de material tan gran per a Barcelona que hi havia de dedicar tres llibres”. L’últim, Barcelona nova i el Barcelonès (Pòrtic), arriba mesos abans que se sàpiga si la capital catalana entrarà a la xarxa de Ciutats de la Literatura Unesco.

“Barcelona és una selva urbanística de la qual coneixia racons emblemàtics, però a mesura que l’he anat estudiant he descobert una altra ciutat literària -reconeix Soldevila-. Històricament, el Barri Gòtic i el Raval acumulen molta més literatura. Hi ha barris més nous on tot just treu el nas: el Poblenou i Diagonal Mar -tots dos a Sant Martí- donen molt de joc, i Horta-Guinardó compta amb alguns exemples recents de novel·les policíaques que hi estan ambientades”. Tant als barris més presents a l’obra d’escriptors com als d’incorporació recent hi ha multitud d’escenaris insospitats. Amb els tres volums de Barcelona emergeix una cartografia literària desconeguda.

1.

Plaça de les Olles

Els anys en què Quim Monzó es divertia

Encara que l’entusiasme s’hagi anat evaporant de la literatura de Quim Monzó, a principis dels 80 hi abundava. Els seus contes transcorrien en bars com els desapareguts Cristal City (Balmes, 294) i Whisky Twist de la plaça de les Olles. A El regne vegetal es pot llegir: “Ara us explicaré l’última: dimecres, a quarts de dues de la nit, era al Whisky Twist. De colzes a la barra, fumava, observava el prestatge amb les ampolles i tractava de llegir-ne les etiquetes, anònimes a la llum blava i vermella del local. Al fons de la sala ballaven. A l’entrada n’hi havia dos que movien brega, i cada cop de puny n’engegava un contra la porta, fins que va sortir el goril·la i es va acabar el festival”. Hi ha exemples monzonians disseminats per tot el territori barceloní: hi surt la plaça de Santa Madrona (lloc on dóna el pis d’Amargós, protagonista de la nouvelle Davant del rei de Suècia ), els carrers Tenor Masini i Floridablanca (en tots dos llocs hi ha viscut i els dos espais han motivat narracions) i el Bar María Castaña (Via Augusta, 53), on es desenvolupa l’acció de Dos somnis. La paternitat, del llibre Mil cretins (2007).

2.

La Maquinista

L’antiga fàbrica de Sant Andreu inspira un poema a Joan Margarit

“La música és sempre una drecera. / Escolto Xostakóvitx i em ve a la memòria / la granota oliosa del meu oncle. / Porta la sigla de La Maquinista. / Jo li duia el dinar / al taller de les màquines de tren. / Assegut vora seu li feia companyia / en aquell descampat d’herbotes i ferralla”. Aquesta és la primera estrofa de Música soviètica, un poema que Joan Margarit va incloure a Es perd el senyal (Proa, 2012). L’antiga Maquinista -ara centre comercial- és un dels exemples del Sant Andreu desaparegut que Soldevila inclou, juntament amb un recorregut pels espais del barri que van inspirar l’obra del poeta i dramaturg modernista Ignasi Iglésias.

3.

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

De la vampira Enriqueta Martí a l’humor d’Empar Moliner

És el conjunt modernista català més important: projectat per Lluís Domènech i Montaner a principis del segle XX, l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau també ha aconseguit motivar escriptors com Marc Pastor i Empar Moliner. El primer hi situa una de les escenes de La mala dona (La Magrana, 2008), on l’inspector Juan Malsano indaga qui pot ser l’home que segresta criatures per alimentar Enriqueta Martí, la vampira del carrer Ponent.

Empar Moliner ambienta a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau una part de Carta al meu fill no biològic, una narració inclosa a T’estimo si he begut (Quaderns Crema, 2004): “Al jardí hi ha tot de japonesos que retraten l’hospital, modernista, i pacients i familiars que passegen. Fa bo. Una malalta arrossega la seva bossa de sèrum amb l’aparell de rodetes. També es veuen metges amunt i avall”. Del barri del Guinardó també es referencien poemes de Màrius Sampere, en els quals fa al·lusió al pis del número 363 del carrer Cartagena -abans carrer de la Igualtat-, on va néixer l’any 1928.

4.

Carrer Tuset

Més enllà de la Gauche Divine: una divertida sàtira de Pere Quart

Pel carrer Tuset, a Sant Gervasi, hi van circular durant els 70 tots els noms de la Gauche Divine: José Agustín Goytisolo, Rosa Regàs, Félix de Azúa o els germans Ana i Terenci Moix. Geografia literària, que només recull exemples de literatura catalana perquè, segons diu Soldevila, si hagués inclòs la castellana i d’altres llengües s’hauria vist “superat” per la quantitat de material disponible, cita un divertit poema satíric de Pere Quart que exemplifica les tendències de l’època, El sàtir de Tuset : “Vam entrar en un esnac / abraçats per l’esquena / i a la boca del Drac / ella reia a veu plena / tot dient-me: «El meu flac / és el gin amb conyac». / Vam badar a la butic, / que per sort ja plegava: «Mira, Kim, quin abric». / I li queia la bava. / I afegia: «Tu ets ric?». / Jo vaig fer: «Sóc beatnik»”.

5.

El Camp de la Bota

Un espai marcat pel record de les execucions

Situat molt a prop de la desembocadura del Besòs, el Camp de la Bota va ser l’escenari de l’afusellament de 1.717 republicans durant la Guerra Civil i la postguerra. “Tant Maria Barbal com Julià de Jòdar han escrit sobre aquest espai -recorda Llorenç Soldevila-. Fent recerca em vaig trobar també amb una poeta, Conxita Julià i Farrés, que va escriure sobre les execucions a la mateixa dècada dels 40. El llibre de Barbal on es parla del Camp de la Bota és Carrer Bolívia (Columna, 1999), i el de Jòdar, El metall impur (Proa, 2005). Conxita Julià hi va dedicar versos com aquests: “Hi ha unes roderes solcades al fang / que esbotzen la terra, punyint la clivella; / marquen la ruta de mort i de sang... / El Camp de la Bota. Allí s’hi afusella!”

6.

Carrer de Lancaster

Una passejada per la

“Babilònia del Pecat”

Llorenç Soldevila mostra una gran quantitat d’autors que es van deixar inspirar per la Barcelona Vella: d’Àngel Guimerà a Josep Maria de Sagarra, de Narcís Oller a Jacint Verdaguer. Un dels més curiosos és Rafael Nogueras i Oller, un poeta modernista, autor de l’extensa Oda número 2 a Barcelona, inclosa a Les tenebroses (reeditada a LaBreu). Del carrer de Lancaster -llavors carrer de Migdia- escriu: “Allò és la Babilònia del Pecat!”

7.

Parc de la Creueta del Coll

La Barcelona abandonada de David Castillo

Inaugurat l’any 1987, el Parc de la Creueta del Coll va ser un projecte d’Oriol Bohigas, David Mackay i Josep Martorell que aprofita l’espai deixat per la pedrera del turó. David Castillo hi ambienta part de l’acció de la novel·la El mar de la tranquil·litat (Proa, 2010), on dues bandes juvenils enfrontades passen comptes: “Lligats de mans i a empentes els vam dur fins a l’entrada de la Creueta, plena de runa i on el 25 -l’única línia d’autobusos del barri- aprofitava per fer la maniobra de final i inici del seu recorregut”. Més endavant ironitza sobre l’escultura de 54 tones que hi ha: “L’entrada al nou Parc de la Creueta estava abandonada. Fins i tot el seu símbol, l’estany que va dissenyar Oriol Bohigas, sec, amb l’estàtua d’Eduardo Chillida, que va caure sobre uns visitants i no els va matar de miracle”.

8.

Can Margarit

Un lloc emblemàtic -encara obert- que freqüentava Josep Pla

“El Poble-sec era una aglomeració humana com les que m’han dit que hi ha a la baixa Itàlia”, escriu Josep Pla a El quadern gris (Destino). Gairebé un segle més tard del moment que descriu -el llibre va ser publicat el 1966 però parteix de notes preses entre el 1918 i el 1919- l’edifici on hi ha la taverna de Can Margarit és dels pocs que encara es conserven d’aquella època. Pla el va freqüentar i hi va ambientar part del seu dietari.

9.

Turó del Parc de Monterols

L’homenatge rodoredià a un món desaparegut

L’any 1968 Mercè Rodoreda es va comprar un pis a Barcelona des d’on veia bona part de l’antic jardí dels marquesos de Casa Brusi, on ara hi ha el turó del Parc de Monterols. Llorenç Soldevila recomana rellegir Mirall trencat (Club Editor, 1974) per reviure la desaparició del món senyorial que explica l’autora en una de les seves millors novel·les.

10.

El port

Homenatge a Joan Salvat-Papasseit, poeta avantguardista

Els records més importants d’infantesa del poeta Joan Salvat-Papasseit tenen com a escenari el port de Barcelona: com que era orfe de pare, va viure a l’Asilo Naval Español, itinerant en diversos vaixells ancorats al moll. Les vivències van acabar traslladades als seus versos: “El vaporet passeja els seus somnis atlàntics, / ran dels molls en calma: / l’home de les taronges passa el carretó ple”.