Barcelona: creixement i redistribució
Barcelona ha aconseguit posicionar-se al món com una de les ciutats més atractives per fer-hi negocis, per captar inversions estrangeres, per visitar-la (el nombre de turistes o de congressos no para d’augmentar) i per viure-hi. Gràcies en part a aquest darrer factor, Barcelona és una ciutat que atreu talent d’arreu el món (investigadors, estudiants, acadèmics, emprenedors).
Són molts els factors que fan que Barcelona sigui capdavantera a nivell internacional. És una ciutat cosmopolita, oberta, innovadora, amb serveis avançats, amb universitats i centres de recerca de prestigi, amb infraestructures de primer nivell com el port o l’aeroport i amb ciutadans amb un nivell alt de formació. La ciutat té una àmplia oferta cultural i esportiva, i gaudeix d’un clima mediterrani i una situació geogràfica estratègica. Són factors que li donen una base competitiva molt forta.
Ara bé, aquesta situació econòmica i projecció internacional conviuen amb greus problemes socials derivats, fonamentalment, de la caiguda de l’ocupació que ha generat la crisi. A Barcelona hi ha fortes desigualtats en la distribució de la renda que donen lloc a grans diferències socials entre individus i entre barris.
Els reptes del nou consistori són precisament conciliar el creixement econòmic i la projecció internacional de la ciutat amb la lluita contra la desigualtat i els problemes socials.
Però aquests dos objectius han d’anar en paral·lel. No són substitutius l’un de l’altre, sinó complementaris. Cal tenir en compte que l’atur és la principal causa de les desigualtats socials i la pobresa. Per tant, per combatre’l és del tot necessari fomentar la competitivitat i el creixement econòmic de la ciutat. Òbviament no de qualsevol manera ni a qualsevol preu, però sí que cal continuar estimulant la creació d’empreses, ja que són elles les que creen ocupació. Per això és necessari promoure un entorn favorable a la generació d’oportunitats, a la implantació de nous projectes, a l’emprenedoria i a la posada en marxa de nous negocis. En aquest sentit, el nou consistori ha de valorar bé les accions que faci a l’hora de paralitzar nous projectes, ja que la imatge que es pot projectar a nivell internacional pot resultar afeblida. La competència entre les grans ciutats del món per atreure inversions, talent, coneixement i negocis és ferotge, i per mantenir Barcelona en posicions capdavanteres cal fer actuacions que facilitin la creació de noves oportunitats de negoci. En aquest sentit, que Barcelona continuï sent la seu del Mobile Word Congress (MWC) i capital de la tecnologia fins al 2023 és una excel·lent notícia.
Però cal avançar en altres àmbits, com és, per exemple, el de la simplificació administrativa i burocràtica. Un dels problemes que pateix Barcelona, i Catalunya, són les càrregues administratives i el temps que suposa crear nova activitat econòmica. Per poder incrementar la competitivitat a nivell internacional aquest és un aspecte que cal millorar, perquè les inversions de capital estranger són altament mòbils. El nou consistori hauria d’afavorir la creació d’una administració àgil, eficaç, al servei del ciutadà i les empreses, que faciliti els tràmits i simplifiqui els procediments administratius, dins d’un model d’administració on regeixin els principis de transparència, accessibilitat, participació i rendiment de comptes. De nou, els dos vessants no són contradictoris. Es pot desenvolupar una administració business friendly i a la vegada ser extremadament rigorós amb els principis abans esmentats.
Pel que fa a la lluita contra les desigualtats socials, cal tenir en compte que per poder dur a terme polítiques socials potents i efectives i aconseguir millorar la cohesió social cal disposar de recursos. En la mesura que es generi més activitat econòmica, es generarà un augment de les bases imposables dels tributs municipals, cosa que comportarà nous ingressos per al consistori.
Així doncs, es tracta d’assentar les bases d’un model econòmic sostenible, en tots els seus vessants, que permeti continuar posicionant Barcelona com a capdavantera entre les grans ciutats del món i, a la vegada, garantir una forta cohesió social, reduint les desigualtats de renda entre els ciutadans i les diferències entre els diferents barris que configuren la ciutat. Aquest és el gran repte que té al davant el nou Ajuntament, conjugar creixement econòmic i redistribució, fer que aquests objectius es reforcin mútuament i no enfrontar-los.
