BarçaTV a negre en tres, dos, u...

“Sempre és una mala notícia que desaparegui un mitjà de comunicació, i més en català”, deia el periodista Llorenç Tarrés, presentador d’ El dia B de BarçaTV en la darrera emissió de la cadena, divendres a la nit. BarçaTV, la televisió del Futbol Club Barcelona, s’ha apagat i noranta-quatre treballadors s’han quedat sense feina. En un breu reportatge d’homenatge, van recollir imatges que mostraven l’evolució del canal: mostrava com s’havien fet grans les estrelles del club i els professionals del mitjà davant dels micròfons. També com les figures més rellevants del club han aprofitat els darrers mesos per agrair la feina feta durant vint-i-quatre anys. Després El dia B va continuar fent l’informatiu, com ho ha fet sempre. El final, però, va ser diferent. Tarrés va convidar els companys de la cadena a entrar al plató. Anaven tots vestits de negre. Alguns s’aguantaven les llàgrimes i d’altres ploraven sense dissimular. Al mateix presentador se li va esquerdar la veu un instant.

Després, la programació de la graella va continuar amb normalitat: un reportatge dedicat a Thierry Henry, la reemissió de l’Espanyol-Barça d’aquesta temporada que va suposar la consecució del títol de Lliga i el resum dels millors gols d’aquesta temporada. Però els treballadors de la cadena encara ens reservaven una sorpresa. Una clausura amb dosis d’emotivitat, de sentit de l’humor i amb l’al·legoria necessària per donar transcendència al final. I fent gala de l’enginy que ha caracteritzat sovint BarçaTV per intentar fer les coses diferents des de la precarietat. Van representar el darrer dia a través de les imatges d’unes suposades càmeres de seguretat de les instal·lacions de la cadena. L’espectador veia els racons que no havia vist fins ara dels estudis de BarçaTV en blanc i negre i des d’un punt de vista elevat. I observava com els treballadors afrontaven l’últim dia preparant el vídeo de tancament: converses quotidianes entre companys, reunions de coordinació, vestuari, recerca d’imatges i els treballadors abandonant les instal·lacions. I amb la locució puntual de Chus Carrillo, una de les veus més representatives de les emissions de BarçaTV. El vídeo sintetitzava el llegat de BarçaTV i, sobretot, el capital humà. L’espectador era testimoni de com, de mica en mica, les sales de treball anaven quedant buides. I després accedia al control de realització: “Estem fora!”, “BarçaTV a negre en tres, dos, u....!”. I s’apagaven els llums del plató fins que la pantalla de casa quedava en negre.

Una pèrdua per al club, una pèrdua d’imatges d’arxiu que formen part de la història del futbol i del Barça i una pèrdua per als espectadors, que d’ara endavant no podran accedir als partits de les categories inferiors, a les rodes de premsa, a les tertúlies postpartit des d’una perspectiva autòctona i a l’anàlisi des de l’esperit culer. BarçaTV és una televisió que ha sabut fer molt amb molt poc, sempre des de la dignitat periodística i l’elegància. No s’apaga només un canal de televisió. S’apaga una mirada sobre el Barça i una manera única de documentar el club per a la història.