Barça-Madrid

Quan es publiqui aquesta columna ja sabrem el resultat del primer enfrontament entre el Barça i el Madrid. O bé estarem esmorzant tranquil·lament, llegint tota la premsa esportiva que haurem trobat al quiosc i escoltant fins i tot Radio Marca, o bé estarem amb el culet apretadet esperant a veure què passa dimecres. Mai relaxats, és el que té ser culer. I això que en Pep Guardiola ens ha fet bastant addictes a la felicitat, però no ens enganyem, 4 clàssics en 18 dies és massa. Que l'hi diguin a l'afició blaugrana, patidora de mena. Ens espera un mes d'abril d'infart. Es necessiten títols per certificar una bona temporada.

I jo els necessito per tenir tranquil·litat a casa. Visc amb un soci que es posa nerviós amb un Barça-Valladolid, que odia tant el Madrid com estima l'equip blaugrana, i que fins i tot l'altre dia el vaig sentir com li comentava a un amic que potser s'hauria de plantejar no anar a l'estadi a la tornada de les semifinals perquè la seva salut no ho podrà suportar.

Sóc una mala persona, però vaig voler aprofitar el seu patiment per fer negoci. Li vaig proposar utilitzar aquesta columna per oferir el seu carnet per al partit a l'estadi i treure'ns una pasta. Per curiositat, he entrat a alguns fòrums d'internet i és una burrada el que alguns estan disposats a pagar per aquest partit de Champions. Em semblava que havia tingut una idea excel·lent i ja em veia viatjant amb els diners que en trauríem, però em va sortir el tret per la culata. La seva resposta va ser contundent. No va dubtar ni un minut. Em va dir que ni parlar-ne, que malgrat que s'ho passarà molt malament, en el fons un té el carnet per a partits com aquests. El pitjor de tot és que jo em quedaré sense el viatge, sense els diners i tampoc m'estalviaré el seu patiment. No sabeu el que m'espera.