El Barça, errors i castanyes
A la sala de premsa del Bernabéu, Xavi va comentar que el Barça rep gols perquè comet errors. Sí, esclar, al joc del futbol molts gols s’expliquen per errors, però després del doble duel amb l’Inter i del partit d’aquest diumenge, és clar que el problema del Barça no són uns moments d’equivocació concrets d’uns jugadors, sinó que cal preguntar-se per què es cometen aquests errors. Quan tots els vomitoris cridaven “olé, olé ” per celebrar el rondo del Madrid al mig del camp, el Barça no estava cometent cap error. Senzillament, no podia recuperar la pilota, no s’emportava cap rebot, no feia tres passades seguides, no xutava a porteria, no intimidava i el rival jugava còmodament.
Per tant, el diagnòstic és més profund: concedint que el Barça sàpiga a què juga, no li surt perquè no pot. Se suposava que la dràstica baixada de la mitjana d’edat de la plantilla serviria, almenys, perquè uns pensessin i els altres correguessin, i el que tenim és un equip on tothom corre i poca gent pensa, i el que no corre és l’única cosa que ha de córrer, que és la pilota, precisament.
En cada partit, l’equip, tot ell, juga faltat de confiança, i ni tan sols fa faltes quan les hauria de fer. Quan rep un cop li costa refer-se, com si li pesessin les expectatives d’un Barça que ja havia tornat perquè s’havia endeutat perquè tornés més ràpidament.
I aquí és on en Johan deia que en un camp on hi ha cent mil persones que veuen que allò no funciona, només mil saben per què no funciona i, d’aquestes, només deu saben què cal fer perquè funcioni. El desig dels barcelonistes és que els que ho saben ho posin en pràctica com més aviat millor, i segur que aleshores l’equip cometrà menys errors.
