Barça 5 - Espanyol 0 (1930)

De la crònica de Valentí Castanys Dova (Barcelona, 1898-1965) al setmanari Xut! (26-XI-1930). Portada de la revista Imatges (25-XI-1930) amb foto de Gabriel Casas Galobardes (Barcelona, 1892-1973) d’aquell partit. Portada del número-calendari de Xut! (1932) dibuixada per Ricard Opisso (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966). Castanys, Casas Galobardes i Opisso: tres clàssics del periodisme de l’amenitat en un partit memorable.

[...]

El partit Barcelona-Espanyol va acabar com el Rosari de l’Aurora. Tots estàvem fortament impressionats. La cèlebre batalla del Marne comparat amb allò, fou una partida de bescambrilla. [...] L’aspecte del camp era excel·lent. Gairebé podem dir que era ple. [...] Nosaltres suportaríem que ens suprimissin el pa, l’aigua, la llum de dilluns a dissabte, però no toleraríem que el diumenge ens privessin de divertir-nos honestament. Un dels principals culpables de tot el que va succeir fou l’àrbitre Saracho. L’incommensurable col·legiat es mostrà tan condescendent que quan hagué arribat el moment d’imposar-se no hi fou a temps i no es va imposar. Convençut de que no hi havia res a fer va deixar-ho córrer i va permetre que els jugadors s’empaitessin pel camp com si juguessin a lladres i serenos i es ventessin cosses al ventre sense contemplacions. A la segona part aquest espectacle prengué unes proporcions extraordinàries i el camp es convertí en un escorxador. [...] El sisme fou el següent: en una topada en Tena va perjudicar en Diego. Aquest indignat va empaitar en Tena castigant-li els turmells sense contemplacions. Llamp! En Tena es va girar i som-hi: clatellada! Tothom hi va córrer; fins en Saracho. Davant d’aquell espectacle el col·legiat va decretar l’expulsió dels dos boxadors improvisats amenaçant-los amb instruir un judici de faltes. En Tena però estava excitat i es volia menjar en Diego de viu en viu. Mentre anava a retiro provava de fer arribar el seu puny al nas del substitut d’en Piera, que dit sigui entre nosaltres no les tenia totes. En arribar al peu de la tribuna varen intervenir-hi tots els jugadors i la Benemèrita i per fi s’acabaren les raons. [...]

VALENTÍ CASTANYS ‘DOVA’ 1930