Les barbes de la BBC, en remull
El que va fer el periodista Martin Bashir per aconseguir la icònica entrevista de la BBC amb Lady Di va ser inacceptable: falsejar uns informes bancaris per convèncer-la que l’espiaven des del Palau de Buckingham. Això va passar el 1995, la principal agreujada fa més de dues dècades que és morta, i queda molt poca gent a la casa que estigués en actiu aleshores i jugués un rol determinant en l’entrevista o bé en la investigació interna que se’n va fer un cop es va denunciar l’extorsió de Bashir. Però, tot i això, la BBC ha hagut d’admetre que hauran de revisar els processos interns.
Qualsevol depuració dels filtres perquè les inevitables pomes podrides no malmetin la feina de tot l’equip ha de ser benvinguda, esclar. Però convindria, en aquest cas, no perdre de vista que tot aquest debat arriba en un moment de màxima fragilitat de la BBC. L’ens públic ha de revisar properament el seu sistema de finançament i diverses veus de l’entorn de Johnson s’han manifestat obertament partidàries de complicar-li una mica l’existència a la corporació. No ho han dit amb aquestes precises paraules, però el missatge s’ha entès perfectament. I el ministre de Cultura fins i tot ha suggerit que caldria introduir-hi “una nova supervisió editorial”. Inquietant. Malgrat les ocasionals notes tocades en fals, la BBC apareixeria probablement en qualsevol llista dels cinc mitjans amb més credibilitat al món. Que fins i tot amb aquest prestigi vegi amenaçada la seva independència editorial és una mostra de fins a quin punt hi ha un nou embat sobre els mitjans públics. Però la polarització fa que costi d’abordar la qüestió sense caure en l’atrinxerament en una banda o en l’altra.
És cert que els mitjans públics europeus van néixer a mitjans de segle passat sota l’empara de l’estat perquè era un mercat massa incipient i incert per invertir-hi privadament, tenint en compte l’elevat preu de la maquinària. Avui dia el preu del ferro és quasi irrellevant. Però la necessitat de servei públic continua. Només cal passejar-se una estoneta pel prime time privat per estar-hi d’acord. Ara bé, és cert que les estructures -de personal, tecnològiques, de governança- s’han de revisar perquè són poc operatives. I, evidentment, aquí ja no estic parlant només de la BBC sinó de la molt més propera TV3.
Una de les obligacions del nou equip gestor de la Corporació ha de ser blindar la Corporació. I les reformes han de perseguir això: altrament només se l’estarà debilitant. Si no s’entoma aquest repte, es corre el perill que el canvi el propiciïn els que no s’estimen gaire els mitjans públics i menys si són catalans. Com està passant amb la BBC, amb l’excusa d’un cas de fa vint-i-sis anys.
Àlex Gutiérrez és el cap de Mèdia de l'ARA.
