La dreta espanyola, és a dir madrilenya, haurà passat de culpar les feministes de la pandèmia del coronavirus a convertir-les en el seu estendard, per obra i gràcia de la crisi de govern oberta per la llei sobre llibertat sexual, més coneguda com a llei del només sí és sí. En efecte, en el seu moment van passar molt de temps assenyalant intensament les manifestacions del 8-M com el focus primigeni d'infecció del coronavirus. Tres anys més tard, les imatges de les pancartes feministes passen en bucle darrere les taules dels tertulians més rancis de les diverses cadenes espanyoles, que juguen a endur-se les mans al cap perquè Irene Montero i Pedro Sánchez es dediquen a posar violadors en llibertat. I més enllà de les teles, digitals, ràdios i diaris en paper que tenen un comptador de pederastes i violadors beneficiats per allò que Pedro Sánchez anomena “efectes no desitjats” d'aquesta llei. Les imatges de feministes manifestant-se, ara, els són grates, perquè representa que es manifesten contra la malvestat i la inoperància del govern Frankenstein que presideix Sánchez.
El pitjor d'aquesta crisi, òbviament, és la falta de diligència, o d'agilitat, que han mostrat els partits del govern d'Espanya a resoldre-la. Segur que s'ha fet i es fa feina fora de càmeres i micròfons per part de socialistes, podemites i comuns, però no n'hi ha prou. La primera norma del manual d'afrontar crisis de govern és tancar-les aviat i no deixar-les enquistar-se i gangrenar-se, com passa amb aquesta. El replegament del PSOE davant de les postures del PP (feia temps que no se sentia dir al Congrés de Diputats res de tan amenaçador com aquest “déjese ayudar por el PP” de Cuca Gamarra a Pedro Sánchez), retrocedint a un redactat de la llei que els seus socis de govern no poden acceptar, i a la vegada l'encastellament d'Irene Montero a mantenir la integritat d'una llei de la qual ella mateixa ha fet dependre tot quant és i ha de ser la seva carrera política, han dut a l'empantanegament actual. En el darrer episodi ERC i Bildu han frustrat l'intent del PSOE de dur a votació al ple del Congrés la seva reforma, després que la mesa acceptés tramitar la iniciativa dels socialistes pel procediment d'urgència amb els vots del PSOE sumats als del PP i als de Vox. I a la sessió de control d'aquest dimecres vam tenir noves intervencions tòxiques de la susdita Gamarra, en un tot val desfermat en què els violadors es barregen amb Catalunya, i per avall que fa baixada.
La usurpació de referents i idees és una especialitat del PP davant d'una esquerra que, o bé tendeix a capitular davant seu, o bé gesticula, teatral i estèril. Fa temps que l'ultranacionalisme espanyol es va fer seva la defensa de la llibertat, en singular. Ara vol apropiar-se la defensa de les llibertats en plural: la de les dones, la dels treballadors, la llibertat d'expressió i de pensament. Això ve d'enrere, però el que és gros és que siguin els mateixos progressistes els que facin entrega d'aquestes banderes a la dreta més extrema.
