Aquesta setmana hem sabut que el Sabadell ha guanyat 859 milions (segon millor resultat històric); CaixaBank, 3.145 milions (una xifra que no havia assolit mai en termes reals); el Santander, 9.605 milions (el benefici més gran de la seva història), i el BBVA, 6.420 milions (més que mai, un 38% d'increment).
Sí, és evident que és una bona notícia per a tu que el banc on tens els diners vagi bé i no estigui en risc de fallida o que pugui donar-te un crèdit quan ho necessitis, però l'estalviador o l'hipotecat voldria notar alguna relació directa més gran entre els beneficis del banc i els seus propis beneficis.
N'hi ha hagut prou amb contemplar el curiós espectacle que el capitalisme popular ens ha proporcionat aquesta setmana: les cues d’estalviadors a les portes del Banc d'Espanya per comprar lletres del Tresor. Quan els periodistes han preguntat a les persones que s'esperaven com era que feien hores de cua, la resposta habitual ha estat: "Vinc a comprar lletres perquè els bancs no donen res".
Si a això hi afegim el tancament d'oficines bancàries, que operacions senzilles com anar-hi a buscar canvi o ingressar efectiu només es poden fer segons quins dies i segons quines hores, que sense cita prèvia hi ha males cares, que ser client de tota la vida no té gaire valor i que, en general, la relació del client corrent amb el seu banc és cada vegada més digital i menys personalitzada, també s'ha de comprendre que la notícia dels beneficis anuals sigui acollida amb contrarietat, sobretot ara que els bancs continuen xiulant i fent-se els distrets per no haver de retribuir l’estalvi d’acord amb la pujada dels tipus d’interès.
