Balla però no et gravis
Del vídeo de la primera ministra de Finlàndia ballant en una festa, el més interessant és la fermesa amb què l’ha afrontat: “Es van consumir substàncies tòxiques?” “Vam beure alcohol, però no vaig estar en cap situació en què veiés o sabés que els altres consumien drogues”. I perquè quedés clar, el govern finlandès ha penjat el resultat d’un test de drogues que Sanna Marin es va fer divendres: negatiu.
A aquestes altures cal ser molt estret de costums, molt hipòcrita o totes dues coses per criticar que una cap de govern balli esbojarradament en una festa privada. I quan algú recorda la gravetat dels moments per què passa Finlàndia, que al juliol va firmar el protocol d’accés a l’OTAN per protegir-se de Rússia, em venen al cap les crítiques que rebia Obama quan anava a jugar a golf: ¿cal explicar que algú sotmès a una pressió terrible necessita distreure’s per rendir millor?
El que em sembla imperdonable en una primera ministra és que es deixés gravar en plena festa. Si vols protegir la teva intimitat, el millor vídeo és el que no es grava, i, per tant, demana als amics que deixin els mòbils a la safata del rebedor. I això val per a tothom. Quina fal·lera que ens ha agafat de gravar-nos per després exhibir-nos. Sembla com si la festa no sigui completa si no hi ha vídeo.
A jutjar per la solidaritat digital desfermada, a Sanna Marin l’episodi li ha sortit bé, perquè la projecta com una dona que es diverteix amb la mateixa desinhibició que qualsevol altra. Precisament, perquè no sospitem que aquesta mena de vídeos són màrqueting electoral i construcció d’imatge personal, millor que els polítics ens els estalviïn.
