Ball de noms a la UE: no està tot dit
Dijous els presidents i primers ministres de la UE van escollir en el marc del Consell Europeu els anomenats top jobs (en l'argot brussel·lès) pels pròxims 5 anys, amb l'alemanya Ursula von der Leyen per a un segon mandat com a presidenta de la Comissió Europea, el portuguès António Costa com a president del Consell i l'estoniana Kaja Kallas com a alta representant de la política exterior i de seguretat de la UE.
Els noms, que ja s'havien filtrat com a molt probables a principis de setmana, han estat una aposta segura per mantenir la que ha estat fins ara la majoria europea: socialdemòcrates, democratacristians i liberals, enmig d'un augment de la dreta i l'extrema dreta en països com França, Alemanya i altres parts de la UE a les eleccions europees. Durant la campanya de les europees, que donaven uns resultats millors als partits antieuropeistes i xenòfobs, es va patir molt per qui ostentaria els top jobs. L'equip negociador per a aquestes posicions tan cobejades sembla que ha prioritzat aquest equilibri existent, tant pel que fa a les famílies polítiques a les quals pertanyen Von der Leyen (populars), Costa (socialistes) i Kallas (liberals), com per l'experiència. Tots tres disposen, aquesta vegada sí, d'una solvent experiència. És ben conegut que quan fa cinc anys Macron va posar sobre la taula el nom de Von der Leyen, més d'un primer ministre va haver de consultar a Internet qui era aquella candidata alemanya totalment desconeguda. Aquesta vegada els tres perfils són ben coneguts en totes les capitals europees.
El nomenament en el Consell dels top jobs, que aquesta vegada ha anat molt de pressa, sembla que hauria de garantir una constitució senzilla de la nova comissió. Però no és així. Passat aquest primer tràmit, s'inicia el procés de ratificació dels nomenaments de Von der Leyen i Kallas al Parlament Europeu, i hi pot haver ensurts.
L'actual presidenta de la Comissió ja està comptant els vots per a la seva elecció, que podria ser el 18 de juliol. La darrera vegada va sortir per uns ajustadíssims nou vots. Von der Leyen va sortir-ne molt perjudicada i va haver de passar mesos intentant recuperar simpaties dins del Parlament. La majoria que la va votar la darrera vegada és més petita en aquesta legislatura i també pot haver-hi sorpreses, perquè el vot és secret, i perquè fins i tot dins de la seva pròpia família política pot haver-hi abstencions o vots en contra, per exemple entre els populars francesos o eslovens.
Si és investida presidenta, Von der Leyen haurà de presentar la seva proposta de carteres a la Comissió: els noms i l'estructura. El col·legi de comissaris ha d'aconseguir ser un equilibri entre allò que els estats membres volen, i ha de nomenar per a cada cartera candidats que superin les audiències al Parlament. Alguns estats membres, com Itàlia i Hongria, han mostrat molt clarament la seva incomoditat amb el procés de nomenament dels top jobs i això podria jugar un paper en quines carteres tindrà cada país els pròxims 5 anys. En el cas d'Itàlia, fa temps que Von der Leyen s'apropa a Meloni, i una vicepresidència o una cartera econòmica potent podria ser la seva forma d'assegurar el suport italià en aquesta legislatura.
Per altra banda, els candidats a comissari han de disposar també d'un perfil tècnic solvent per a la cartera que els doni la Presidència, i ho han de poder demostrar en les audiències al Parlament. El que històricament s'havia considerat un simple tràmit és una excel·lent oportunitat per als eurodiputats de deixar la seva empremta en els nomenaments del col·legi de comissaris, i és cada vegada més habitual que algun dels candidats que arriben al Parlament no passin l'audiència.
Altrament, a més dels comissaris, cada cinc anys hi ha canvis molt més enllà dels top jobs: les secretaries generals de la Comissió, el Consell i el Parlament, els caps dels serveis jurídics i de portaveus o les ambaixades comunitàries es renovaran en els mesos entrants. Les representacions permanents de tots els estats membres treballen discretament per col·locar els seus nacionals en posicions de rellevància. Posicions amb menys visibilitat però amb gran influència en el dia a dia de la política europea.
S'inicia un període de molt moviment, més o menys visible, en les institucions europees. Qui farà què tindrà un impacte en l'agenda europea i va molt més enllà dels tres nomenaments més mediàtics. Veurem si es manté l'equilibri conegut o si s'obre la porta a forces extremistes en posicions de rellevància pot servir d'indicador sobre si en aquest mandat travessarem les que fins ara eren línies vermelles.