La multitudinària manifestació contra el turisme de masses no va ser l'única notícia important del cap de setmana passat a les Balears. Aquesta ho és molt: el 80% (concretament, el 78,5%) de les famílies illenques han triat el català com a llengua de l'escola dels seus fills. Per contra, un 16% han decidit triar el castellà com a llengua del primer ensenyament, i la resta no s'han pronunciat sobre la tria. És una notícia importantíssima.
Significa que una majoria molt àmplia de la població segueix entenent que el català és la llengua pròpia de les Balears, i vol que ho segueixi sent i que els seus fills siguin escolaritzats en aquesta llengua. He esmentat al començament el que va ser notícia a les Balears el cap de setmana passat perquè, curiosament, la conselleria d'Educació del Govern Balear (que ha dedicat el primer any de mandat a intentar tirar endavant un pla de segregació lingüística a les escoles) va publicar aquesta dada diumenge a la tarda, poca estona abans de començar la gran manifestació contra els excessos del turisme de masses. Devien pensar que potser d'aquesta manera passaria més inadvertida. No ha estat així, entre altres coses perquè el mateix Govern Balear ha fet de la segregació lingüística un tema central de la seva agenda.
El pla de segregació lingüística (que el PP anomena, naturalment, pla de lliure elecció de llengua) és una agressió frontal contra l'escola pública i la llengua catalana, perpetrada per satisfer l'acord que va signar el PP amb Vox per governar a les Balears. Va contra la legislació vigent en matèria lingüística i educativa, però sobretot és un disbarat pedagògic que cerca convertir els centres públics en l'escenari d'una fractura social. La resposta ha estat contundent: dels centres de primària de les Balears, només onze escoles concertades s'han mostrat interessades a acollir-se al pla. Ara el 80% de les famílies també han expressat que el rebutgen. El fracàs de la mesura estrella del govern Prohens en matèria educativa és, per tant, complet, rotund, total: tant, que la cosa més lògica seria que el conseller d'Educació, Antoni Vera, presentés la dimissió. Ben al contrari: a pesar que l'acord entre PP i Vox se suposa que ha estat trencat pel partit d'Abascal (no direm pel partit d'extrema dreta, perquè podria no quedar clar a quin partit ens referim), el PP ja ha anunciat que pensa mantenir viu el pla de segregació lingüística per a aquests onze centres que l'han demanat.
Per altra banda, la voluntat de les famílies de mantenir el català com a llengua de l'escola desmenteix rotundament els discursos xenòfobs. En la seva immensa majoria, la població migrant no ve a acabar amb la llengua catalana, ni a colonitzar ningú, ni a dur a terme cap pla de substitució de la població. El simple enunciat no tan sols és ridícul, sinó que també és contraproduent per a tothom. De saber entendre això (de saber-ho entendre nosaltres) depèn en gran manera la possibilitat de revertir la pèrdua d'ús social del català.
