Les Balears i el País Valencià com a laboratoris
Aquest dimarts, el diputat de Vox a les Balears Sergio Rodríguez devia haver berenat fortet (a Mallorca es berena als matins, sapigueu-ho) i va ventilar la seva intervenció al faristol del Parlament dedicant a Pedro Sánchez, i a tota l'afició, una felicitació pel “dia de la victòria”. Es referia al dia de la victòria de les tropes feixistes insurrectes contra el govern democràtic i legítim de la República. Ja saben vostès de què es tracta: el comunicat aquell que deia “cautivo y desarmado el ejército rojo”, dos-cents mil morts i una dictadura de quaranta anys d'execucions i corrupció institucionalitzada. Quan el president del Parlament de les Balears, Gabriel Le Senne, va ser instat pels grups de l'oposició a cridar Rodríguez a l'ordre, i a ordenar que les seves paraules no constessin en acta, es va limitar a respondre, amb un somriure de conill: “Jo només he sentit una broma del senyor Rodríguez”. Convé recordar que Le Senne també és de Vox, que es va fer tristament famós quan va esqueixar unes fotos d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar (assassinades pels feixistes durant la Guerra Civil) i que avui té un procés judicial en curs per aquests fets. Segueix en el càrrec només perquè l'hi sostenen el PP de les Balears i el govern de la presidenta Marga Prohens.
Al País Valencià, el conseller José Antonio Rovira (el de la consulta fallida per arraconar el català a l'escola pública) es felicita d'haver retallat dràsticament les partides destinades a la promoció del valencià i a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Rovira és del PP i no necessita que Vox l'empenyi a actuar contra el català, perquè hi té una obsessió malsana. Però Vox ha salvat els pressupostos de la Generalitat Valenciana, i amb ells la subsistència política d'un president, Mazón, socarrat i amortitzat pel seu infame comportament durant i després de la DANA del 29 d'octubre passat, i ara torna a tenir el PP dins les seves mans. L'esmentat Sergio Rodríguez, de les Balears, pocs dies després del nou acord entre el PP i Vox pels pressupostos valencians, va etzibar a Marga Prohens que “l'acord de València assenyala el camí”. Prohens i el seu executiu tornen a fer mans i mànigues per complaure els seus socis intermitents de l'extrema dreta, i amb aquest objectiu recuperen el pla de segregació lingüística a les escoles, o impulsen un decret per alliberar sòl a Palma i obrir el camí a l'especulació urbanística. Per a la dreta ultranacionalista no n'hi ha prou amb atacar la llengua i la cultura catalanes: també necessiten trinxar el territori. I embutxacar-se'n el producte, naturalment.
El PP i Vox són versions diferents però complementàries d'una dreta extrema que combina elements heretats del franquisme amb d'altres manllevats de les extremes dretes europees i del trumpisme. Fan servir les Balears i el País Valencià com a bancs de proves del que podria ser el seu govern de coalició a Espanya, que a pesar de totes les desavinences formarien demà mateix si en tinguessin l'ocasió: d'aquí la insistència de Feijóo a demanar eleccions.
